Una Lliga de 5 partits

Sembla increïble que l’equip que ens va fer creure que la Lliga estava al sarró hagi aconseguit, en els darrers quatre partits, uns números desastrosos: un punt dels últims dotze disputats. Fa un parell de mesos es va derrotar set a zero al València i ahir es va perdre el partit un a dos. Fa un mes entrava tot, ara no entra res.

Foto del Diari Sport
Foto del Diari Sport

Situats en aquest punt, ja no val mirar endarrere i lamentar-se dels punts d’avantatge que es tenia tot just fa un mes. Ara tot comença de zero. Una nova Lliga de 5 partits que jugarem sense xarxa, sense possibilitat de cap més ensopegada. Potser el destí vol homenatjar Johan Cruyff guanyant la Lliga a la darrera jornada… Bromes a part, els partits que queden són els següents i no es pot fallar; quedaríem “retratados” si no guanyem aquesta competició.

  • Deportivo de la Corunya – FC Barcelona
  • FC Barcelona – Sporting de Gijón
  • Betis – FC Barcelona
  • FC Barcelona – Espanyol
  • Granada – FC Barcelona

Els dos partits de casa contra el Sporting de Gijón i l’Espanyol són , a priori, partits molt assequibles. Probablement el partit més complicat serà el del camp del Depor. Finalment, el darrer partit a Granada pot ser dramàtic, ja que l’equip andalús podria jugar-se la permanència a primera divisió. Veurem què passa.

Una Lliga de 5 partits… o més aviat… una auto-Lliga de 5 partits… Força Barça !!!!!

hot or cold 728x90

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Targeta vermella a Dani Alves

Dani Alves ha aparegut a les xarxes socials fent el “gamarús” cantant amb una perruca tot rient després de l’eliminació contra l’Atlètic de Madrid. Ridícul.

Dani Alves
Dani Alves, foto:  El Periodico

La seva trajectòria com a lateral dret del Barça ha estat totalment exitosa, però també se li pot atorgar el premi al despropòsit de la temporada. Alves ha de saber que milions de persones dimecres van anar a dormir “cabrejats” per l’eliminació i mal partit al Vicente Calderón. Gràcies a tots aquests seguidors ell és multimilionari i pot permetre’s el luxe, si vol, de jubilar-se quan es retiri del futbol. Sembla mentida que després de compartir vestidor amb jugadors com Iniesta, Xavi, Messi, Mascherano o Busquets, no hagi après a comportar-se i es dediqui a fer aquest “numeret”. Aquest no era el moment de fer “gracietes”. Això és com si un treballador d’una empresa, després d’una mala decisió comercial que hagi reportat una forta pèrdua, es posi una perruca i cantant digui “que no hay para tanto y que se tiene que ser feliz”… Es mereix una forta sanció per part del club. No té vint anys, ja és grandet el nen. Més respecte a l’afició a qui representa i a l’escut que porta.


hot or cold 728x90

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Fora de la Champions

Joc espectacular, rècord de partits sense perdre, elogis, imparables, rialles, periscopes, màgia,… pam! de cop i volta ens hem quedat sense llum! Ens hem passat mesos gaudint del joc del Barça amb uns resultats excel·lents… Un equip elogiat arreu… Els rivals eren incapaços d’aguantar els resultats durant 90 minuts… Tard o d’hora els gols sempre arribaven… El trident feia miques qualsevol plantejament defensiu dels rivals… I quan tot semblava “Disney”, en la recta final de la temporada, inexplicablement l’equip sembla que ha reduït un parell de marxes i s’ha convertit en mediocre. En els darrers dos partits, dues derrotes sense cap gol aconseguit. Què passa? Per què ens ha eliminat l’Atlètic de Madrid? Què hem de fer? Què hem d’aprendre? Totes aquestes són qüestions molt difícils de contestar, però a continuació us deixo una sèrie de 10 reflexions personals:

  1. Nivell de forma d’alguns jugadors: segurament durant la temporada els tres jugadors que més han contribuït en la consecució de bons resultats han estat Neymar, Messi i Suárez. Messi fa un mes que no està a un bon nivell i quan és així l’equip ho nota. Però siguem justos… l’argentí ens ha donat tants i tants títols que no es mereix que el critiquem i que el posem al centre de la diana. Neymar crec que hauria d’haver fet més; en els últims partits se l’ha vist desconcertat. És el tercer millor jugador del món i ha de tirar més del carro.
  2. Recursos tàctics: fins ara la tàctica de l’equip ha estat la de donar la pilota als tres de davant i aquests s’encarregaven de resoldre els partits. Quan dos dels jugadors han fet  un pas endarrere en el seu nivell, l’equip s’ha vist mancat de recursos tàctics per resoldre favorablement l’eliminatòria de quarts.
  3. L’equivocació de sortir a especular: el Barça va sortir a jugar el partit del Vicente Calderón d’una manera especulativa, mantenint el resultat inicial favorable. Sempre se’ns ha venut que l’equip sortiria a guanyar i a marcar gols. El Barça no és un conjunt pensat per mantenir resultats, s’hauria d’haver sortit com si l’eliminatòria estigués de cara de l’equip de Simeone. Luis Enrique va caure en la tàctica de Simeone. Quan el Barça es va adonar del què havia de fer ja ens havíem menjat la primera part i el matx es trobava en l’escenari de l’entrenador matalasser.
  4. Relliscades dels jugadors: l’Abel, un amic meu, m’ha comentat que no entén com pot ser que en innumerables ocasions els jugadors del Barça rellisquessin i no així els de l’Atlètic de Madrid. No s’explica com els jugadors no portessin els tacs adients per jugar en un terreny de joc amb una gespa seca. El dia anterior el Barça tenia a la seva disposició el camp per fer l’entrenament previ al partit, però es va preferir arribar a Madrid a la tarda i no entrenar. Potser si s’hagués fet aquest entrenament, els jugadors se n’haguessin adonat.
  5. Factor sort: en una competició en format eliminatòria, el factor sort és un factor amb una transcendència altíssima. Si et toca el Wolfsburg, passes. Si et toca l’Atlètic de Madrid, et tocarà suar molt per passar. A més, recordem que l’Atlètic de Madrid va passar l’anterior eliminatòria després d’eliminar al PSV Eindoven sense marcar cap gol. Els dos partits van acabar 0 a 0 i van passar els madrilenys després de la ruleta dels penals. Es van llençar 16 penals… si hagués passat l’equip holandès segurament el Barça seria a semifinals.
  6. Viatge a Brasil de Neymar: com pot ser que se li permeti a Neymar un viatge de plaer de quatre dies a Brasil per assistir, entre d’altres esdeveniments, a la festa d’aniversari de la seva germana. El mes de març és un mes clau per preparar i encarar amb els cinc sentits el darrer tram de la temporada. No es poden donar aquests permisos.
  7. Les rotacions del trident: l’entrenador del Barça ha de reunir els tres jugadors del trident i explicar-los que s’ha acabat això de jugar tots els partits i tots els minuts de la temporada. Se’ls ha de fer entendre que si anem guanyant 0 a 3 al camp de l’Eibar o del Granada per exemple, se’ls substituirà. S’han d’anar regulant els minuts per tal de tenir-los als tres en plena forma a l’abril i maig.
  8. Penal no xiulat: en el temps afegit ens van “birlar” un penal com una casa. No vull que serveixi com una excusa, però en una eliminatòria igualada, si l’àrbitre no veu unes mans dins de l’àrea, el fet esdevé un factor decisiu. Si s’hagués xiulat el penal, el signe de l’eliminatòria podia haver estat blaugrana… haguéssim anat a la pròrroga. És un fet que va passar, per tant s’ha de dir. Crec que el Barça ha demostrat que és un equip gran i guanyador perquè no ha fet servir l’argument del penal no xiulat com excusa.
  9. Passar pàgina: el futbol és un esport on de vegades es viuen victòries i a voltes derrotes. Tan de les victòries com de les derrotes s’han de treure conclusions pel futur, per millorar. Queda la Lliga i la Copa del Rei i si aconseguim vèncer ambdues competicions, la temporada haurà estat un èxit… sobretot si hi afegim que el Madrid no guanyi la Champions (…us ho demanem senyor… jeje).
  10. Com a últim punt vull dir el següent; em sembla una falta de respecte que seguidors madridistes de Catalunya surtin als balcons a tirar petards per celebrar una derrota del Barça. És totalment comprensible que a casa cridin i celebrin les seves victòries (últimament molt poques) o les derrotes blaugrana, però és una provocació el llançament de petards. Jo si visqués a Munic, per respecte, no sortiria al carrer a tirar petards per una derrota de l’equip de la ciutat. O a Madrid, el mateix. Perdoneu però algú ho havia de dir!

Força Barça i encara més en la derrota!!

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Setmana plena d’emocions

Comencem una setmana plena de partits importants, en futbol i en bàsquet.

L’agenda:

  • Dimarts 12 abril: Reial Madrid – Wolfsburg (Champions League)
  • Dimarts 12 abril: Fenerbahce – Reial Madrid (Eurolliga de bàsquet)
  • Dimecres 13 abril: Atlètic de Madrid – FC Barcelona (Champions League)
  • Dimecres 13 abril: Lokomotiv Kuban – FC Barcelona (Eurolliga de bàsquet)
  • Dijous 14 abril: Fenerbahce – Reial Madrid (Eurolliga de bàsquet)
  • Divendres 15 abril: Lokomotiv Kuban – FC Barcelona (Eurolliga de bàsquet)
  • Diumenge 17 abril: FC Barcelona – València (Lliga de futbol)

Si el Wolfsburg ens fes un favor per començar la setmana en bon peu…

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

La Lliga s’apreta

Després de la segona derrota seguida dels blaugrana a la Lliga, contra el Madrid i contra la Reial Societat, el gruix de punts s’ha aprimat fins als tres actuals. Tres més el gol average. Una Lliga que semblava sentenciada s’haurà de tornar a treballar.

L’equip de Luis Enrique ha mostrat en els darrers partits una pobra imatge; és un equip que li costa crear ocasions, un equip que sembla que hagi reduït de forma inexplicable un parell de marxes… diuen que físicament no estan bé, però si així fos, com a mínim a la primera part haurien d’estar al màxim nivell… i des del primer minut surten amb molt poca intensitat.

Dit això, a dia d’avui el Barça està en les millors condicions possibles per encarar el tram final de la temporada: finalista de la Copa del Rei, líder a la Lliga amb tres punts d’avantatge més el gol average i jugant l’eliminatòria de quarts de final de la Lliga de Campions havent guanyat el partit d’anada. Aquesta situació l’haguéssim signat tots. Per tant, hem d’analitzar els errors dels últims dos partits, corregir-los i sortir a totes per passar a semifinals de la Champions. L’equip es mereix la confiança de socis i seguidors. Tranquil·litat i confiança!

CampNou, blaugrana.cat
Camp Nou, blaugrana.cat

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Atlètic de Madrid, dur rival

FC Barcelona 2 – Atlètic de Madrid 1

Camp Nou
Camp Nou, blaugrana.cat

Sabeu quan us entra una pedra a la sabata i us fa mal al caminar? doncs la pedra és l’Atlètic de Madrid. Abans del sorteig ja vaig definir l’equip matalasser com la “pedra”… i evidentment la “pedra” ens va tocar a nosaltres. L’equip de Simeone és un equip molt ben organitzat defensivament, costa molt marcar-los un gol, surten molt bé al contraatac i a més saben jugar, més bé que ningú, la tàctica del “no futbol” (pèrdues de temps, fer faltes tàctiques, llitera entra, llitera surt,… etc). En resum, els jugadors estan sabent interpretar perfectament el caràcter del seu entrenador al terreny de joc. Ara bé, quin partidàs… quin ambient… realment és molt més atractiu un enfrontament d’aquesta magnitud i nivell que no pas un rival “tipus Wolfsburg”, no creieu?

El Barça va començar mostrant dificultats per la creació d’opcions d’atac ja que l’Atlètic de Madrid estava molt ben posicionat defensivament. A més, tot es va complicar amb el gol de Fernando Torres després d’una jugada de contraatac. Posteriorment a deu minuts per arribar al descans, el mateix jugador va rebre una segona targeta groga que li va suposar l’expulsió. Va ser una expulsió de “niño” i un moment clau per l’esdevenir del partit. No va ser però fins la segona part que el Barça va començar a crear bon joc i moltes oportunitats. Luis Suárez amb dos gols va ser el “killer” del Barça.

La nota positiva va ser el retorn a l’equip de Rafinha després d’un llarg període de baixa. Luis Enrique confia moltíssim en ell. De fet, va entrar al camp per davant d’Arda Turan. Sembla que Arda no acaba de convèncer al tècnic asturià. Una anècdota del partit també va ser que el Barça va finalitzar amb els jugadors del mig del camp canviats. Van començar Busquets, Iniesta i Rakitic i van acabar Rafinha, Arda Turan i Sergi Roberto.

Ja per acabar, voldria dir que estem molt acostumats en resoldre totes les eliminatòries en el primer partit i que ahir no es va poder sentenciar res, però el partit es va posar molt difícil i es va saber reaccionar. El dos a un és un bon resultat. Total confiança en passar a semis. Força Barça!

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Derrota al Camp Nou contra el Madrid

FC Barcelona 1 – Reial Madrid 2

Mosaic Camp Nou . Derrota al Camp Nou contra el Madrid
Foto Pau Barrena

Després del rècord de 39 partits invicte, l’equip de Luis Enrique va perdre al Camp Nou davant l’etern rival, el Reial Madrid. Un impressionant mosaic amb 90.000 cartolines per homenatjar Johan Cruyff va precedir el matx.

El Barça va obrir el marcador a la segona part, però els jugadors es van adormir i van permetre la remuntada de l’equip entrenat per Zinedine Zidane amb gols de Benzema i de Cristiano Ronaldo. Aquesta derrota al Camp Nou contra el Madrid, a efectes pràctics, no és ni greu ni problemàtica. Només és sentimental. Realment el partit important és el de l’eliminatòria de Lliga de Campions davant l’Atlètic de Madrid. A la Lliga els blaugrana ho segueixen tenint tot de cara amb el gruix de punts d’avantatge respecte als dos equips de Madrid a falta de només set partits.

Per tant, no passa res! els seguidors blaugrana hauríem d’estar orgullosos del que està fent l’equip i també de la manera que van celebrar els madridistes els tres punts. Semblava que haguessin guanyat un títol. Ara, a passar pàgina i a concentrar tots els esforços en el partit realment important. Força Barça!

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Dia de “clàssic”

El Barça de Luis Enrique encara en els propers quatre dies dos partits molt atractius al Camp Nou. En primer lloc, el “clàssic”, el Barça – Madrid. El partit global per excel·lència. Posteriorment l’eliminatòria de quarts de final de la Lliga de Campions contra l’altre equip de la capital de l’estat, l’Atlètic de Madrid.

Un Barça – Madrid és la “bomba”. Ambdós equips treuen el millor equip possible per guanyar al gran rival, l’etern rival. Però si ens posem a pensar sobre la situació, el gran partit del Barça no és el del Madrid, és el de Champions. A la Lliga portem un avantatge molt important respecte als equips perseguidors a falta només de 8 jornades per l’acabament. Realment, a efectes pràctics, una derrota contra els blancs no seria preocupant. En canvi a la Champions és bàsic guanyar el primer partit per encarrilar l’eliminatòria. Les garrofes ens les guanyarem dimarts contra l’Atlètic de Madrid, no a la Lliga contra el Madrid.

La meva opinió és la següent: hem de treure la millor artilleria contra el Reial Madrid i contra l’Atlètic de Madrid. No veig el partit del Madrid transcendent i probablement seria partidari de reservar a Messi, Suárez, Busquets i Iniesta, per exemple. Però juguem a casa. Els aficionats del Barça que assisteixin a l’estadi volen veure totes les estrelles. Hi ha aficionats blaugrana que fan milers de quilòmetres per assistir al Barça – Madrid. Tan sols per respecte a l’afició han de jugar els millors. Ben diferent seria si el partit es jugués a Madrid. Si aquest fos el cas, seria partidari de treure un equip ple de jugadors suplents.

Què carai! ja farem rotacions en els partits contra el Sporting per exemple. Hem d’anar a totes en els dos partits. El Reial Madrid té por de tornar a caure de manera estrepitosa contra el Barça… i l’Atlètic de Simeone és conscient que a dos partits ho tenen molt difícil. Tenen por a Madrid.

A jugar a l’atac, sense por. Força Barça!

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Posar Johan Cruyff al Camp Nou?

Des de la mort de l’holandès Johan Cruyff s’ha plantejat des del club la manera d’homenatjar la seva figura. Hi ha qui proposa una escultura, dedicar-hi la porta d’entrada número 14 i fins i tot hi ha la proposta sobre la taula de posar el nom de Johan Cruyff al Camp Nou.

Camp Nou
Camp Nou

Segons el meu parer en Johan per tot el què ha significat pel barcelonisme i per tot el seu llegat es mereix molt més que una porta a l’estadi. Crec però que no s’hauria de canviar el nom del camp. El Camp Nou és el Camp Nou i penso que no s’ha de personalitzar. Probablement cinc de les personalitats més importants dels més de cent anys d’història del club són Hans Gamper, Ladislao Kubala, Johan Cruyff, Josep Guardiola i Leo Messi. Gamper és la persona que funda el club a banda de ser un dels primers jugadors i també president. Kubala fou el millor jugador de l’època, líder del “Barça de les Cinc Copes”; va fer petit el camp de les Corts i va propulsar la construcció del Camp Nou per encabir els aficionats que el volien veure jugar; també va ser entrenador blaugrana. Johan Cruyff va aconseguir canviar la mentalitat del club i va ser l’entrenador de la “primera”. Es diu que amb Cruyff va començar tot. Josep Guardiola va guanyar com a jugador la primera Copa d’Europa i com entrenador dues Champions League. El joc del “tiki-taka” es va fer global. Finalment, Messi… no som prou conscients de “l’era Messi” que estem vivint. El millor jugador de tots els temps, llavor de grapats i grapats d’èxits.

Fet aquest plantejament, i tenint en compte que Gamper, Kubala i Cruyff ja no estan entre nosaltres, per què no homenatgem les seves figures eternes anomenant les graderies del Camp Nou amb els seus noms? Jo proposaria Gol Cruyff, Gol Kubala i Zona Gamper per referir-nos a “Gol Nord”, “Gol Sud” i “Zona Lateral”.

Si arriba el moment d’haver de posar publicitat al nom de l’estadi tipus “Camp Nou Nike” o “Camp Nou Emirates” no es pot partir d’un estadi personalitzat que pugui “enfrontar” el nom del personatge amb el patrocinador… tipus “Johan Cruyff Qatar”.

Força Barça!

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

En un momento dado… Johan Cruyff

en un momento dado…. Johan Cruyff…

Johan Cruyff ens ha deixat a l’edat de 68 anys a causa d’un càncer de pulmó. L’holandès ha estat una de les figures més importants i influents del barcelonisme de les darreres dècades i del futbol mundial.

Johan Cruyff
Johan Cruyff

L’any 1973 va fitxar pel Barça a l’edat de 26 any després d’haver aconseguit tres Copes d’Europa amb l’Ajax d’Àmsterdam. El club blaugrana es trobava en una època molt dolenta. No es guanyava la Lliga des de l’any 1960; 14 anys sense una Lliga. Cruyff aterrava a Barcelona provinent d’un país democràtic i lliure. Aquí encara ens trobàvem enmig d’una dictadura. Aquella temporada 1973-74 el Barça, encapçalat per l’holandès Johan Cruyff, va enlluernar i va aconseguir guanyar la Lliga amb un dels partits més destacats de la història: el 0 a 5 del Bernabeu. Johan Cruyff va ser nomenat millor jugador europeu. Com a jugador blaugrana no va aconseguir gaires èxits més tret de la Copa del Rei de l’any 1978.

La seva etapa com entrenador va ser molt més exitosa. Entre tots els títols aconseguits destaquen quatre Lligues, una Recopa d’Europa i la primera Copa d’Europa del Barça l’any 1992.

A banda dels seus èxits esportius, Johan Cruyff serà recordat com la figura que va canviar la mentalitat pessimista del club. Cruyff amb les seves frases mítiques, el seu optimisme i la manera com veia, no només el futbol, sinó la vida, va ser l’iniciador del canvi, l’iniciador del cicle victoriós etern que han anat seguint personatges com Rijkaard, Guardiola, Ronaldinho, Luis Enrique, Xavi, Iniesta, Messi,… Va ser l’home que, com a entrenador, va definir l’estil del rondo, de la possessió de la pilota i de l’atac. Frases com “és millor guanyar 5 a 4 que 1 a 0” o “gallina de piel” o “la millor manera de defensar és amb la possessió de la pilota” seran recordades. Cruyff va ser un dels ideòlegs de fer jugar el porter molt avançat per tal de poder tallar els contraatacs rivals. En una ocasió Andoni Zubizarreta li va dir “què passa si em marquen un gol des del mig del camp per la meva situació avançada?”, aleshores Cruyff li va respondre “doncs et gires i aplaudeixes”.  Jo el definiria com un geni, com el Ferran Adrià del futbol.

Johan Cruyff
Johan Cruyff, l’holandès volador

Evidentment no tota la trajectòria de Johan ha estat impecable. L’holandès també ha topat amb molts detractors que creuen que com a futbolista després del seu primer any es va adormir i en la seva darrera època d’entrenador va errar en múltiples fitxatges com els de Korneiev o Escaich per tal d’afavorir la titularitat del seu fill Jordi Cruyff.

Deixant de banda les opinions cruifistes o anti-cruifistes penso que estem d’acord en que la seva figura serà eternament recordada per grans moments i per haver estat l’origen d’un canvi de joc i de filosofia en la història del futbol. Crec que amb la perspectiva dels anys, el seu llegat s’idealitzarà molt més i serà etern. Un geni, una llegenda.

… en un momento dado… que descansis en pau.

Johan Cruyff
Johan Cruyff

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.