Final de temporada

La temporada 2015-2016 ha acabat amb un balanç de quatre títols per l’equip de Luis Enrique: Supercopa d’Europa, Mundial de Clubs, Copa del Rei i Lliga. Malgrat que el títol més important no s’hagi aconseguit, la temporada la podem qualificar amb un notable… un notable amb un punt d’amargor per la Champions guanyada per l’etern rival, el Reial Madrid.

El Reial Madrid en els darrers dos anys ha aconseguit un sol títol, la Champions League. Però aquesta Champions s’ha de contextualitzar. Els blancs no han jugat contra cap equip campió de Lliga en tota la Competició i han tingut un camí de roses en tots els encreuaments. Hi ha qui ho qualifica de sort… hi ha qui ho qualifica de “tongo”… A més, en una final que s’ho jugaven tot al blanc o negre (aconseguir el títol o dos anys en blanc) van estar de sort i van guanyar a la tanda de penals gràcies igualment a un gol en clar fora de joc. Sembla com si els hagués tocat la loteria en forma d’orelluda. La Lliga de Campions sembla una competició feta per ells, ja que els madridistes combinen a la perfecció la trilogia  “Sort – Sorteig- àrbitres”. En els últims 7 anys han guanyat el doble de Champions, dues, que Lligues, una.

Pel què fa al Barça, a la Champions li ha faltat la sort, els sortejos i les decisions arbitrals. Què hagués succeït si en lloc de l’Atlètic de Madrid ens hagués tocat el Wolfsburg? Bé, dit això també cal tenir present que aconseguir en una mateixa temporada la Lliga i la Copa d’Europa és un objectiu molt difícil d’assolir. El Barça ho ha aconseguit en les cinc ocasions que ha guanyat la Champions, en canvi el Madrid no ho aconsegueix des de 1958.

Tornant a l’àmbit blaugrana, un doblet (Lliga-Copa) seguit d’un triplet de la temporada passada demostren que el domini del futbol segueix sent barcelonista tot i que haurem d’aguantar “undécimas” per un tubo. Bon estiu!

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Final de la Champions madrilenya

Final Champions 2016
Final Champions 2016
ATLÈTIC DE MADRID – REIAL MADRID

Dos anys després de la Final de Lisboa del 2014,  es torna a repetir: Atlètic de Madrid – Reial Madrid. Esperem que enguany el resultat final sigui diferent.

L’Atlètic de Madrid, amb un joc molt sòlid i defensiu ha superat els equips més forts de la competició, el Barça i el Bayern de Munic, ambdós campions de les seves Lligues. El “Cholo” Simeone ha sabut impregnar la seva competitivitat als seus jugadors. En canvi el Reial Madrid ha tingut un camí de roses en tots els seus emparellaments. A vuitens de final la Roma, un equip que es troba en tercera posició a 14 punts de la Juventus. A quarts, el Wolfsburg… club que ocupa la desena posició a la Bundesliga a 43 punts del Bayern de Munic… I a semifinals, el Manchester City, tercer de  la Premier League a 10 punts del Leicester. Del Leicester, sí. Per cert, el Pep Guardiola tindrà una feinada de por a l’equip anglès; són una banda.

És una llàstima que el Barça no pugui ser a la Final. Però bé, tocarà animar l’Atlètic de Madrid. Ja va sent hora que el Madrid perdi una final de Copa d’Europa, fet que no succeeix des del 1981, ja fa 35 anys.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Fora de la Champions

Joc espectacular, rècord de partits sense perdre, elogis, imparables, rialles, periscopes, màgia,… pam! de cop i volta ens hem quedat sense llum! Ens hem passat mesos gaudint del joc del Barça amb uns resultats excel·lents… Un equip elogiat arreu… Els rivals eren incapaços d’aguantar els resultats durant 90 minuts… Tard o d’hora els gols sempre arribaven… El trident feia miques qualsevol plantejament defensiu dels rivals… I quan tot semblava “Disney”, en la recta final de la temporada, inexplicablement l’equip sembla que ha reduït un parell de marxes i s’ha convertit en mediocre. En els darrers dos partits, dues derrotes sense cap gol aconseguit. Què passa? Per què ens ha eliminat l’Atlètic de Madrid? Què hem de fer? Què hem d’aprendre? Totes aquestes són qüestions molt difícils de contestar, però a continuació us deixo una sèrie de 10 reflexions personals:

  1. Nivell de forma d’alguns jugadors: segurament durant la temporada els tres jugadors que més han contribuït en la consecució de bons resultats han estat Neymar, Messi i Suárez. Messi fa un mes que no està a un bon nivell i quan és així l’equip ho nota. Però siguem justos… l’argentí ens ha donat tants i tants títols que no es mereix que el critiquem i que el posem al centre de la diana. Neymar crec que hauria d’haver fet més; en els últims partits se l’ha vist desconcertat. És el tercer millor jugador del món i ha de tirar més del carro.
  2. Recursos tàctics: fins ara la tàctica de l’equip ha estat la de donar la pilota als tres de davant i aquests s’encarregaven de resoldre els partits. Quan dos dels jugadors han fet  un pas endarrere en el seu nivell, l’equip s’ha vist mancat de recursos tàctics per resoldre favorablement l’eliminatòria de quarts.
  3. L’equivocació de sortir a especular: el Barça va sortir a jugar el partit del Vicente Calderón d’una manera especulativa, mantenint el resultat inicial favorable. Sempre se’ns ha venut que l’equip sortiria a guanyar i a marcar gols. El Barça no és un conjunt pensat per mantenir resultats, s’hauria d’haver sortit com si l’eliminatòria estigués de cara de l’equip de Simeone. Luis Enrique va caure en la tàctica de Simeone. Quan el Barça es va adonar del què havia de fer ja ens havíem menjat la primera part i el matx es trobava en l’escenari de l’entrenador matalasser.
  4. Relliscades dels jugadors: l’Abel, un amic meu, m’ha comentat que no entén com pot ser que en innumerables ocasions els jugadors del Barça rellisquessin i no així els de l’Atlètic de Madrid. No s’explica com els jugadors no portessin els tacs adients per jugar en un terreny de joc amb una gespa seca. El dia anterior el Barça tenia a la seva disposició el camp per fer l’entrenament previ al partit, però es va preferir arribar a Madrid a la tarda i no entrenar. Potser si s’hagués fet aquest entrenament, els jugadors se n’haguessin adonat.
  5. Factor sort: en una competició en format eliminatòria, el factor sort és un factor amb una transcendència altíssima. Si et toca el Wolfsburg, passes. Si et toca l’Atlètic de Madrid, et tocarà suar molt per passar. A més, recordem que l’Atlètic de Madrid va passar l’anterior eliminatòria després d’eliminar al PSV Eindoven sense marcar cap gol. Els dos partits van acabar 0 a 0 i van passar els madrilenys després de la ruleta dels penals. Es van llençar 16 penals… si hagués passat l’equip holandès segurament el Barça seria a semifinals.
  6. Viatge a Brasil de Neymar: com pot ser que se li permeti a Neymar un viatge de plaer de quatre dies a Brasil per assistir, entre d’altres esdeveniments, a la festa d’aniversari de la seva germana. El mes de març és un mes clau per preparar i encarar amb els cinc sentits el darrer tram de la temporada. No es poden donar aquests permisos.
  7. Les rotacions del trident: l’entrenador del Barça ha de reunir els tres jugadors del trident i explicar-los que s’ha acabat això de jugar tots els partits i tots els minuts de la temporada. Se’ls ha de fer entendre que si anem guanyant 0 a 3 al camp de l’Eibar o del Granada per exemple, se’ls substituirà. S’han d’anar regulant els minuts per tal de tenir-los als tres en plena forma a l’abril i maig.
  8. Penal no xiulat: en el temps afegit ens van “birlar” un penal com una casa. No vull que serveixi com una excusa, però en una eliminatòria igualada, si l’àrbitre no veu unes mans dins de l’àrea, el fet esdevé un factor decisiu. Si s’hagués xiulat el penal, el signe de l’eliminatòria podia haver estat blaugrana… haguéssim anat a la pròrroga. És un fet que va passar, per tant s’ha de dir. Crec que el Barça ha demostrat que és un equip gran i guanyador perquè no ha fet servir l’argument del penal no xiulat com excusa.
  9. Passar pàgina: el futbol és un esport on de vegades es viuen victòries i a voltes derrotes. Tan de les victòries com de les derrotes s’han de treure conclusions pel futur, per millorar. Queda la Lliga i la Copa del Rei i si aconseguim vèncer ambdues competicions, la temporada haurà estat un èxit… sobretot si hi afegim que el Madrid no guanyi la Champions (…us ho demanem senyor… jeje).
  10. Com a últim punt vull dir el següent; em sembla una falta de respecte que seguidors madridistes de Catalunya surtin als balcons a tirar petards per celebrar una derrota del Barça. És totalment comprensible que a casa cridin i celebrin les seves victòries (últimament molt poques) o les derrotes blaugrana, però és una provocació el llançament de petards. Jo si visqués a Munic, per respecte, no sortiria al carrer a tirar petards per una derrota de l’equip de la ciutat. O a Madrid, el mateix. Perdoneu però algú ho havia de dir!

Força Barça i encara més en la derrota!!

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Atlètic de Madrid, dur rival

FC Barcelona 2 – Atlètic de Madrid 1

Camp Nou
Camp Nou, blaugrana.cat

Sabeu quan us entra una pedra a la sabata i us fa mal al caminar? doncs la pedra és l’Atlètic de Madrid. Abans del sorteig ja vaig definir l’equip matalasser com la “pedra”… i evidentment la “pedra” ens va tocar a nosaltres. L’equip de Simeone és un equip molt ben organitzat defensivament, costa molt marcar-los un gol, surten molt bé al contraatac i a més saben jugar, més bé que ningú, la tàctica del “no futbol” (pèrdues de temps, fer faltes tàctiques, llitera entra, llitera surt,… etc). En resum, els jugadors estan sabent interpretar perfectament el caràcter del seu entrenador al terreny de joc. Ara bé, quin partidàs… quin ambient… realment és molt més atractiu un enfrontament d’aquesta magnitud i nivell que no pas un rival “tipus Wolfsburg”, no creieu?

El Barça va començar mostrant dificultats per la creació d’opcions d’atac ja que l’Atlètic de Madrid estava molt ben posicionat defensivament. A més, tot es va complicar amb el gol de Fernando Torres després d’una jugada de contraatac. Posteriorment a deu minuts per arribar al descans, el mateix jugador va rebre una segona targeta groga que li va suposar l’expulsió. Va ser una expulsió de “niño” i un moment clau per l’esdevenir del partit. No va ser però fins la segona part que el Barça va començar a crear bon joc i moltes oportunitats. Luis Suárez amb dos gols va ser el “killer” del Barça.

La nota positiva va ser el retorn a l’equip de Rafinha després d’un llarg període de baixa. Luis Enrique confia moltíssim en ell. De fet, va entrar al camp per davant d’Arda Turan. Sembla que Arda no acaba de convèncer al tècnic asturià. Una anècdota del partit també va ser que el Barça va finalitzar amb els jugadors del mig del camp canviats. Van començar Busquets, Iniesta i Rakitic i van acabar Rafinha, Arda Turan i Sergi Roberto.

Ja per acabar, voldria dir que estem molt acostumats en resoldre totes les eliminatòries en el primer partit i que ahir no es va poder sentenciar res, però el partit es va posar molt difícil i es va saber reaccionar. El dos a un és un bon resultat. Total confiança en passar a semis. Força Barça!

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Dia de “clàssic”

El Barça de Luis Enrique encara en els propers quatre dies dos partits molt atractius al Camp Nou. En primer lloc, el “clàssic”, el Barça – Madrid. El partit global per excel·lència. Posteriorment l’eliminatòria de quarts de final de la Lliga de Campions contra l’altre equip de la capital de l’estat, l’Atlètic de Madrid.

Un Barça – Madrid és la “bomba”. Ambdós equips treuen el millor equip possible per guanyar al gran rival, l’etern rival. Però si ens posem a pensar sobre la situació, el gran partit del Barça no és el del Madrid, és el de Champions. A la Lliga portem un avantatge molt important respecte als equips perseguidors a falta només de 8 jornades per l’acabament. Realment, a efectes pràctics, una derrota contra els blancs no seria preocupant. En canvi a la Champions és bàsic guanyar el primer partit per encarrilar l’eliminatòria. Les garrofes ens les guanyarem dimarts contra l’Atlètic de Madrid, no a la Lliga contra el Madrid.

La meva opinió és la següent: hem de treure la millor artilleria contra el Reial Madrid i contra l’Atlètic de Madrid. No veig el partit del Madrid transcendent i probablement seria partidari de reservar a Messi, Suárez, Busquets i Iniesta, per exemple. Però juguem a casa. Els aficionats del Barça que assisteixin a l’estadi volen veure totes les estrelles. Hi ha aficionats blaugrana que fan milers de quilòmetres per assistir al Barça – Madrid. Tan sols per respecte a l’afició han de jugar els millors. Ben diferent seria si el partit es jugués a Madrid. Si aquest fos el cas, seria partidari de treure un equip ple de jugadors suplents.

Què carai! ja farem rotacions en els partits contra el Sporting per exemple. Hem d’anar a totes en els dos partits. El Reial Madrid té por de tornar a caure de manera estrepitosa contra el Barça… i l’Atlètic de Simeone és conscient que a dos partits ho tenen molt difícil. Tenen por a Madrid.

A jugar a l’atac, sense por. Força Barça!

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Quarts de final contra l’Atlètic de Madrid

A continuació els emparellaments del sorteig de quarts de Final de la Lliga de Campions:

  • FC Barcelona – Atlètic de Madrid
  • Bayern de Munic – Benfica
  • Wolfsburf – Reial Madrid
  • Paris Saint Germain – Manchester City
Foto Diari Sport
Foto Diari Sport

Com sol ser habitual, al Barça li ha tocat una de les pedres del bombo i al Reial Madrid el rival més fàcil. Però bé, és igual, el Barça ha de jugar com fa darrerament i seguir guanyant. Els blaugrana són clars favorits.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

A quarts de final

FC Barcelona 3 – Arsenal 1

El Barça no va exhibir un joc espectacular, però en va tenir prou per tornar a derrotar l’equip d’Arsène Wegner per tres a un amb una destacada actuació del porter Marc André Ter Stegen i de “el jefecito” Mascherano. Els gols se’ls van repartir els tres davanters blaugrana, Neymar, Suárez i Messi. Va ser un partit sense patiment gràcies al zero a dos de l’anada, però passat per aigua i fred. No va parar de ploure. La pluja va ser el rival més complicat pels aficionats que van assistir a l’estadi.

Camp Nou
Camp Nou, partit de Champions League

Pel què fa referència al sorteig de quarts de final, els possibles rivals són els següents: PSG, Manchester City, Benfica, Reial Madrid, Atlètic de Madrid, Wolfsburg i Bayern de Munic.

A veure, quin és el rival que m’agradaria que ens toqués… jo vull el Reial Madrid, el Wolfsburg o el Benfica. Aquests dos últims són molt fàcils i el Reial Madrid seria espectacular. Ara mateix a dos partits contra els madridistes tenim tots els números de guanyar. El PSG i el City són dos rivals que cada any ens toquen, seria massa repetitiu. El Bayer de Munic el prefereixo més endavant i l’Atlètic de Madrid, pel seu estil, caràcter i forma és una pedra. Ara bé, crec que són els set rivals que el que no volen és el Barça. Sobretot d’aquest sorteig espero que el Madrid no li toqui ni el Wolfsburg ni el Benfica, si us plau!

La frase del dia, Arsène Wenger: “el Barça és un equip que converteix la vida corrent en art”.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

La llet del Reial Madrid a Europa

En aquest article voldria analitzar les Copes d’Europa o Lligues de Campions guanyades per Barça i Madrid en els últims 40 anys, és a dir, deixant de banda les primeres copes d’Europa de la història guanyades pel Reial Madrid, les quals no tenen ni un 10 % del valor que les actuals. Aprofito per citar un post que vaig fer en referència a la importància que va tenir la primera copa d’Europa del Madrid, per qui el vulgui llegir: LA PRIMERA COPA D’EUROPA DE LA HISTÒRIA

Comencem per l’equip blaugrana: el Barça ha guanyat cinc Copes d’Europa.

La primera va ser la de la temporada 1991/92 amb la final jugada a l’estadi de Wembley. Aquell equip comptava amb els millors jugadors del continent com Laudrup, Hristo Stòitxkov o Ronald Koeman i l’entrenava el mític Johan Cruyff. Aquella temporada el Barça va demostrar ser el millor equip d’Europa guanyant també el Campionat de Lliga.

La segona “orelluda” es recordarà per la Final de París contra l’Arsenal de Thierry Henry. L’equip entrenat per Frank Rijkaard comptava amb jugadors de la talla de Ronaldinho, Deco, Iniesta, Xavi i Samuel Eto’o. Va ser l’any del naixement d’una nova estrella, un jove argentí anomenat Leo Messi. Aquella temporada el conjunt blaugrana va proclamar-se també campió de Lliga.

La tercera Lliga de Campions es va aconseguir a Roma l’any 2009 enfront el Manchester United de Cristiano Ronaldo. Pep Guardiola dirigia un equip històric amb Piqué, Víctor Valdés, Puyol, Iniesta, Xavi, Busquets, Henry, Messi i Eto’o, entre d’altres. El Barça es va convertir en l’admiració de tot el planeta gràcies al seu joc caracteritzat per la posició de la pilota. Aquesta tercera Lliga de Campions va venir lligada per un nou títol de Lliga.

La quarta Lliga de Campions del Club català va ser la de la temporada 2010/11. En aquella ocasió el Barça va derrotar a Wembley al Manchester United per tres gols a un. El “Pep team” tornava a proclamar-se campió d’Europa amb un equip liderat per Leo Messi. David Villa i Pedro eren els acompanyants de l’argentí a la davantera. Igualment aquell any es va aconseguir el títol de Lliga.

La darrera Lliga de Campions aconseguida pel Barça és la de la temporada passada, la 2014/15. Berlín es va rendir a l’excel·lència futbolística del trident format per Messi, Neymar i Luis Suárez i entrenat per Luis Enrique. El Barça era (i és) dominador del futbol mundial. Aquesta temporada també es va guanyar la Lliga.

Després d’aquest repàs del Barça, podem concloure que el club blaugrana sempre que ha guanyat la Lliga de Campions ho ha fet d’una manera dominadora, aclaparadora. Sempre ha unit el títol europeu amb el campionat de Lliga, és a dir, que no hi ha hagut dubte de qui ha estat el millor equip del continent i de l’estat espanyol.

Els títols de 2015
Els títols del Barça l’any 2015

Per altra banda, analitzant el Reial Madrid, les estadístiques són molt diferents. Veiem-ho:

El Madrid va guanyar la Lliga de Campions la temporada 1997/98. Aquella temporada a la Lliga els blancs van acabar quarts a onze punts del primer, el Futbol Club Barcelona.

La temporada 1999/2000 el Reial Madrid va aconseguir l’orelluda, però a la Lliga espanyola va fer el ridícul acabant en cinquena posició amb només 58 gols a favor i 48 en contra. Si no haguessin guanyat la Champions, haurien quedat fora de la competició la temporada següent.

Dues temporades més tard, la 2001/02 el Madrid va tornar a guanyar la Lliga de Campions. Però a la Lliga va quedar tercer amb deu partits perduts i nou d’empatats. Números d’equip mediocre.

I finalment, la temporada 2013/14 el Madrid va aconseguir la “décima” gràcies a un gol de Sergio Ramos a la final en temps de descompte. Aquella temporada els madridistes van acabar en tercera posició a la Lliga.

El Reial Madrid no ha guanyat Lliga i Copa d’Europa en una mateixa temporada des de l’any 1958… encara estàvem en època franquista. Per tant, es pot afirmar que el Madrid no ha tingut des de 1958 un equip dominador, més aviat ha tingut cops de sort que els ha permès guanyar una competició basada en eliminatòries quan a la Lliga mostraven resultats molt mediocres.

Finalment, després de tot l’anàlisi, esperem que aquesta temporada no tornin a tenir la llet de guanyar una competició en una temporada en la qual en el mes de febrer ja s’han quedat sense opcions a la Lliga i a la Copa.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Messi dinamita l’Emirates

Arsenal 0 – FC Barcelona 2

L’equip de Luis Enrique tenia ahir un partit complicat al Camp de l’Arsenal. De fet, la primera part va ser igualada i els anglesos es van mostrar molt sòlids. Però 90 minuts són molts minuts si davant tens a Neymar, Suárez i Messi. Quan no és un, és l’altre. I si a més a més s’hi afegeix la qualitat i l’encert de Ter Stegen, Iniesta, Busquets i Rakitic, doncs… fotut fotut per l’equip de Wenger.

La setmana passada vaig rebre un tuit d’un compte de notícies de l’Arsenal que deia això: “Suárez. Messi. Neymar. Tuesday. God. Help. Us” (Suárez. Messi. Neymar. Dimarts. Deu. Ajuda. Nosaltres)

Tuit Arsenal News
Tuit Arsenal News

És a dir, ja s’ho veien a venir. Messi va dinamitar l’Arsenal al seu estadi amb un parell de gols. Gran actuació del petitó, com diria en Joan Maria Pou.

Ens estem acostumant a convertir les eliminatòries a doble partit en partit únic, perquè les sentenciem a la primera. Al final ens interessarà jugar el primer partit a casa. Es que amb les eliminatòries sentenciades, els aficionats no omplen el camp en el partit de tornada.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Arsenal – Barça a vuitens de la Champions

El bombo del sorteig ha emparellat l’Arsenal amb el Barça als vuitens de final de la Lliga de Campions. Ens ha tocat un dels tres rivals més forts que hi havia. S’enfrontarà el líder de la Lliga espanyola contra el líder de la Premier League. Un bon duel pels amants del bon futbol.

L’Arsenal de Wenger és un rival conegut. En els últims 9 anys el Barça s’hi ha enfrontat en quatre ocasions, sortint com a vencedor en totes elles. Aquest serà el cinquè enfrontament entre l’equip d’Arsène Wenger i el club blaugrana.

L’Arsenal és un equip fort, amb jugadors com Özil, Groud, Santi Cazorla, Ramsey, el porter Petr Cech i l’ex blaugrana Alexis Sánchez.

Confio plenament en l’equip de Luis Enrique i crec que passarà el Barça.

Els altres enfrontaments de vuitens són:

  • KAA Gent – Wolfsburg
  • AS Roma – Real Madrid
  • Paris Saint Germain – Chelsea
  • Juventus – Bayern de Munic
  • PSV Eindhoven – Atlètic de Madrid
  • Benfica – Zenit de Sant Petersburg
  • Dynamo de Kiev – Manchester City
Foto Diari Sport
Foto Diari Sport

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.