El problema de la porteria

Ter Stegen vs Claudio Bravo

Comencem la temporada amb una sèrie de joves jugadors nous que poden aportar un grau més alt de competitivitat a l’equip de Luis Enrique comparat amb la temporada passada. A part de les incorporacions o les sortides de jugadors puntals com Dani Alves, queda un important tema pendent de resoldre: la porteria.

Fa dues temporades Andoni Zubizarreta, aleshores director esportiu, va fitxar Marc-André Ter Stegen com a porter titular en substitució de Victor Valdés. A part, es va buscar un segon porter que oferís més garanties que Pinto i s’optà pel xilè Claudio Bravo.

Quan la temporada 2014-2015 estava a punt de començar, l’alemany Ter Stegen va caure lesionat. Aquest fet va suposar la titularitat del porter xilè en els primers partits de la temporada. La seva actuació va ser molt sòlida i convincent, fet que va fer decidir a l’entrenador una fórmula de repartició de minuts entre ambdós porters. Ter Stegen jugaria la Copa i la Lliga de Campions i Claudio Bravo, la competició de Lliga.

D’aquesta manera hem passat amb molt d’èxit les dues darreres temporades… però aquesta fórmula ha arribat al seu final. Ara els dos porters ja no accepten la repartició de minuts. Ara els dos porters es veuen capacitats i amb mèrits de jugar-ho tot. Aquest fet ha comportat un indissimulable malestar entre ells, una relació molt difícil de gestionar.

Crec que el Barça ha de prendre una decisió. O un porter o l’altre. No es pot gestionar un grup amb un problema a la porteria que tard o d’hora pot tenir conseqüències negatives per l’equip. Els dos porters han estat a un nivell excel·lent i els dos mereixen el lloc de titular, però Claudio Bravo té 33 anys i el Barça ha d’optar per l’alemany per la seva joventut. Segons el meu parer, s’ha de vendre el porter xilè. Malgrat que la seva clàusula de rescissió és de 40 milions d’euros, si algun club en paga 25, se l’ha de deixar marxar. En va costar 14; haurà estat un fitxatge rodó, tan en l’aspecte esportiu com en l’econòmic. Per 40 no el vendrem i la temporada vinent ens tocarà malvendre’l.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió del FC Barcelona

En un momento dado… Johan Cruyff

en un momento dado…. Johan Cruyff…

Johan Cruyff ens ha deixat a l’edat de 68 anys a causa d’un càncer de pulmó. L’holandès ha estat una de les figures més importants i influents del barcelonisme de les darreres dècades i del futbol mundial.

Johan Cruyff
Johan Cruyff

L’any 1973 va fitxar pel Barça a l’edat de 26 any després d’haver aconseguit tres Copes d’Europa amb l’Ajax d’Àmsterdam. El club blaugrana es trobava en una època molt dolenta. No es guanyava la Lliga des de l’any 1960; 14 anys sense una Lliga. Cruyff aterrava a Barcelona provinent d’un país democràtic i lliure. Aquí encara ens trobàvem enmig d’una dictadura. Aquella temporada 1973-74 el Barça, encapçalat per l’holandès Johan Cruyff, va enlluernar i va aconseguir guanyar la Lliga amb un dels partits més destacats de la història: el 0 a 5 del Bernabeu. Johan Cruyff va ser nomenat millor jugador europeu. Com a jugador blaugrana no va aconseguir gaires èxits més tret de la Copa del Rei de l’any 1978.

La seva etapa com entrenador va ser molt més exitosa. Entre tots els títols aconseguits destaquen quatre Lligues, una Recopa d’Europa i la primera Copa d’Europa del Barça l’any 1992.

A banda dels seus èxits esportius, Johan Cruyff serà recordat com la figura que va canviar la mentalitat pessimista del club. Cruyff amb les seves frases mítiques, el seu optimisme i la manera com veia, no només el futbol, sinó la vida, va ser l’iniciador del canvi, l’iniciador del cicle victoriós etern que han anat seguint personatges com Rijkaard, Guardiola, Ronaldinho, Luis Enrique, Xavi, Iniesta, Messi,… Va ser l’home que, com a entrenador, va definir l’estil del rondo, de la possessió de la pilota i de l’atac. Frases com “és millor guanyar 5 a 4 que 1 a 0” o “gallina de piel” o “la millor manera de defensar és amb la possessió de la pilota” seran recordades. Cruyff va ser un dels ideòlegs de fer jugar el porter molt avançat per tal de poder tallar els contraatacs rivals. En una ocasió Andoni Zubizarreta li va dir “què passa si em marquen un gol des del mig del camp per la meva situació avançada?”, aleshores Cruyff li va respondre “doncs et gires i aplaudeixes”.  Jo el definiria com un geni, com el Ferran Adrià del futbol.

Johan Cruyff
Johan Cruyff, l’holandès volador

Evidentment no tota la trajectòria de Johan ha estat impecable. L’holandès també ha topat amb molts detractors que creuen que com a futbolista després del seu primer any es va adormir i en la seva darrera època d’entrenador va errar en múltiples fitxatges com els de Korneiev o Escaich per tal d’afavorir la titularitat del seu fill Jordi Cruyff.

Deixant de banda les opinions cruifistes o anti-cruifistes penso que estem d’acord en que la seva figura serà eternament recordada per grans moments i per haver estat l’origen d’un canvi de joc i de filosofia en la història del futbol. Crec que amb la perspectiva dels anys, el seu llegat s’idealitzarà molt més i serà etern. Un geni, una llegenda.

… en un momento dado… que descansis en pau.

Johan Cruyff
Johan Cruyff

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Els quatre imprescindibles de l’equip

L’equip de Luis Enrique ha superat el rècord de partits sense perdre que ostentava fins ara el Barça de Pep Guardiola amb 28 partits. El Barça d’aquesta temporada ja en porta 29 i la ratxa encara pot, segur que sí, continuar.

L’equip té un grapat de jugadors importants, des dels porters Bravo i Ter Stegen, passant per Piqué, Mascherano, Sergio Busquets, Iniesta, Arda Turan fins arribar als tres cracks de davant. El llistat de jugadors clau és molt llarg. Tot i això, des del meu punt de vista, hi ha quatre jugadors que són els “quatre imprescindibles”. Aquests quatre jugadors són Gerard Piqué, Sergio Busquets, Leo Messi i Neymar. Sí, ja sé que molts de vosaltres hi trobeu a faltar a Iniesta. O Luis Suarez. O algun dels porters. Penso que tots aquests jugadors també es mereixen el màxim reconeixement, però si n’haguéssiu de triar quatre, quins escolliríeu?

La defensa del Barça amb o sense Gerard Piqué és molt diferent. El defensa català imposa molta seguretat i ofereix una molt bona sortida de la pilota. És el jugador clau de la defensa.

Sergio Busquets
Sergio Busquets

El mig del camp Sergio Busquets representa el cervell de l’equip. El cervell i el motor. El motor i la posició. La posició i la intel·ligència. El jugador de Badia sembla fet a mida per la posició. Fa més bons als seus companys. A més, actualment el seu rendiment és cada vegada més efectiu. Un crack!

I a la davantera, Neymar i Messi. Els dos millors jugadors del món. No cal dir res més.

Per cert, tornarem a jugar una nova final de Copa del Rei, fet que s’ha convertit en habitual en els darrers anys. Força Barça!

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Sergi Roberto, el comodí del Barça

Sergi Roberto, el comodí de Luis Enrique.

Quan s’escriu sobre l’equip de Luis Enrique es té una certa i evident tendència a parlar sobre les grans estrelles de la plantilla. Messi, Neymar, Suárez i Iniesta s’enduen la gran majoria de titulars, però un equip sense jugadors que empenyin des de la segona línia amb humilitat i esforç, no seria l’equip campió que coneixem.

Sergi Roberto és ara mateix una peça molt important en la plantilla; és el jugador-comodí de Luis Enrique tot i que ha de competir per un lloc a l’equip amb estrelles com Arda Turan, Rakitic o Andrés Iniesta. Aquesta temporada ja ha actuat en un grapat de posicions, des de lateral a mig o des de la posició de pivot substituint a Sergio Busquets fins a una de les tres posicions de davant. Per cert, en aquesta darrera posició que comento va tenir un notable protagonisme en el 0 a 4 històric contra el Reial Madrid.

Blaugrana.cat, Sergi Roberto
Sergi Roberto, el jugador comodí

Dit això, el que m’agradaria destacar del jugador de Reus és la seva perseverança i el seu esforç. Per arribar a la situació actual ha hagut de passar per unes quantes temporades amb molt pocs minuts. Molts jugadors, en la seva situació, haguessin canviat d’aires o haguessin fet públic el seu malestar per la seva situació. Però ell va seguir esforçant-se tot confiant en que la seva oportunitat arribaria. És un exemple pels futurs jugadors que veuen des de la Masia als seus ídols, als quals els ha de quedar clar que per assolir l’èxit cal molt d’esforç i que per formar part d’un col·lectiu com l’equip del Barça no es pot ser egoista.

Sergi Roberto, un èxit ben merescut i un exemple per a les noves generacions.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Pedro Rodríguez, “Pedrito”; rendibilitat, equip i negoci

El canari Pedro Rodríguez, un dels jugadors més rendibles de la història del Futbol Club Barcelona i que el passat estiu d’aquest any 2015 va abandonar el club per fitxar pel Chelsea… Pedro Rodríguez, bé es mereix una publicació.

Amb 17 anys el Barça el va fitxar del modest Club Deportivo San Isidro per incorporar-lo a l’equip juvenil. Després de passar per diferents categories inferiors de l’equip blaugrana, Pep Guardiola va confiar en ell i el va convertir en titular i peça indispensable en la consecució dels èxits del primer triplet (2009). Va fer gols en totes les competicions, molts de gran importància, com el de la Final de Wembley de l’any 2011 o el gol de la final de la Supercopa d’Europa del 2015 a la pròrroga contra el Sevilla, entre d’altres.

Pedro Rodríguez
Pedro Rodríguez

Amb el Barça, Pedro va aconseguir 99 gols en partits oficials i va guanyar 3 Lligues de Campions, 2 mundials de clubs, 3 Supercopes d’Europa, 5 Lligues, 3 Copes del Rei i 4 Supercopes d’Espanya. En total 20 títols oficials.

A banda dels títols i gols aconseguits, ha estat sempre un jugador amb un comportament exemplar, molt solidari, treballador i incansable. Sense ser una estrella va saber trobar el seu espai en l’històric Barça de Guardiola.

A més a més, i ja per acabar, des del punt de vista econòmic, el tinerfeny ha representat un negoci rodó. El seu traspàs al Chelsea va deixar prop de 30 milions d’euros a la caixa del club.

Molta sort Pedro!

compramostucoche.es

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.