Supercopa d’Europa de Tbilisi

El Barça va aconseguir anit el quart títol de l’any després de guanyar la Lliga, la Copa del Rei i la Champions de Berlín. Va ser la Supercopa d’Europa de Tbilisi, contra el Sevilla.

Futbol Club Barcelona 5 – Sevilla FC 4: aquest resultat ens dona una idea de com va anar el partit. 9 gols, pròrroga, 2 penals a favor del Barça no xiulats, 3 gols de falta,… una bogeria de partit.

El Sevilla es va avançar a l’inici del partit amb un gol de falta de Banega. Seguidament Messi en un toc de genialitat llença dues faltes i ambdues acaben a la xarxa. 2-1 a favor del Barça al minut 16 de partit. Rafinha, a l’acabament de la primera part torna a marcar per l’equip català després d’una bona assistència de Suárez. La primera part va ser tot un espectacle del Barça, amb un domini insultant. La segona part va començar molt bé, amb una greu errada defensiva del Sevilla i que el “killer” Suárez no va fallar. Era el 4 a 1 a favor del Barça. Tot feia pensar que el partit estava sentenciat i que la golejada podia ser d’escàndol. Però a partir d’aquest moment l’equip català es va adormir, es van cometre errades defensives d’una falta d’atenció preocupant i els andalusos van empatar el partit després d’aconseguir els gols de José Antonio Reyes (minut 57), Kevin Gameiro (minut 72) i Konoplyanka (minut 81). 4 a 4 i a la pròrroga. Els jugadors dels dos equips estaven esgotats després de tants minuts d’esforç físic en ple mes d’agost. Aleshores, quan tot feia preveure una tanda de penals per decidir el campió, va aparèixer Pedro per marcar el que de ben segur serà el seu últim gol amb la samarreta blaugrana (minut 114 de partit).

Supercopa d'Europa
Supercopa d’Europa de Tbilisi

Aquesta final ha estat un partit boig. D’acord que estem en el mes d’agost. D’acord que fa “quatre dies” que Messi s’ha incorporat a l’equip després de les vacances d’estiu. D’acord que teníem a Neymar de baixa per galteres. D’acord que sempre és difícil guanyar una final. D’acord que el Sevilla també jugava. Però tot i això, no pot ser de cap manera deixar escapar un avantatge de 4 a 1 en 40 minuts. Una final sentenciada no es pot posar en perill d’aquesta manera. Les errades defensives van ser inadmissibles. Fins i tot els canvis defensius que va fer Luís Enrique no van ser gens encertats. Tot va acabar bé, però el partit s’ha d’analitzar i extreure’n conclusions per tal que aquestes “pájaras” no tornin a passar. Amb el bon equip que tenim segur que molts partits els tindrem sentenciats a la mitja part. Que serveixi d’experiència.

Per cert,  un agraïment a tots els aficionats del Barça provinents de diferents països de l’est i que van ser a l’estadi de Tbilisi animant l’equip. Força Barça!