Au revoir Neymar

Neymar ha marxat del Barça a la francesa… mai millor dit… sense donar la cara expressant la seva decisió a tots els aficionats del club que l’han estat animant durant les darreres quatre temporades. Una carta que li ha escrit algú penjada a l’Instagram i au revoir!

Jo era dels que considero al jugador un crack de dibuixos animats, un espectacle dins del terreny de joc. Però realment no ens val la pena un “niñato” així. El que necessitem són jugadors com Suárez o Messi. I de fet… 222 milions no estan gens malament, sempre i quan se sàpiguen invertir correctament. Dit això, prou Neymar! Dediquem-nos a parlar dels fitxatges, de l’equip, del nou entrenador o del partit contra el Madrid de la Supercopa.

Centrant-me en les possibles incorporacions, un dels jugadors que personalment fitxaria és Griezmann. Penso que està adaptat a la Lliga espanyola, té gol i unes ganes de guanyar títols que a l’Atlètic de Madrid no pot assolir. Potser hem d’esperar una temporada, ja que la seva clàusula de rescissió actual és de bojos (200 milions), però de cara a l’any vinent em sembla un encert segur. I a part, és jove (26 anys).

Veurem què passa amb els fitxatges, però hem d’espavilar que ja s’acosta l’inici de la temporada. Força Barça!

Socis sense seient

Després d’uns quants mesos sense escriure cap post, avui em ve de gust parlar sobre els milers de socis del Barça que estan a la llista d’espera per obtenir un seient al Camp Nou. Crec que és important donar a conèixer el greuge comparatiu entre un soci amb seient i un sense seient.

En primer lloc, la quota anual de soci del club és la mateixa per a tots els socis, tinguin o no seient. Però clar, el que té seient, pot assistir a tots els partits al Camp Nou pagant una quota raonable. En canvi, el que no té seient paga les entrades a preu d’or, amb un petit descompte respecte al PVP de l’entrada. Un soci sense seient si compra tres o quatre entrades, haurà pagat el mateix que el que paga un soci amb seient durant tota la temporada. Això no està bé. S’hauria de buscar una solució per tal que els socis sense seient poguessin adquirir entrades a preus molt reduïts. O bé baixar-los la quota anual de soci de manera significativa.

Per altra banda, un soci sense seient si decideix apuntar-se a la llista d’espera de localitats, té per endavant un llarg túnel de més d’una dècada d’espera…

Finalment voldria fer referència a una nova acció que l’actual directiva oferirà als socis sense seient: “l’abonament Llista d’espera”. Aquest abonament permetrà als socis sense seient majors de 14 anys inscrits a la llista d’espera amb una antiguitat mínima de tres anys poder assistir a uns quants partits al Camp Nou a un preu d’abonament especial. Això està molt bé, per fi s’aconsegueix algun avantatge pels socis sense seient. Ara bé…. és totalment injust que aquest “abonament llista d’espera” exclogui els partits més importants de Lliga i els encreuaments de la Champions League… és a dir, que volen atraure a més aficionats a l’estadi (que paguen religiosament la quota de soci) però en partits de poca afluència d’espectadors… podran anar a veure el Granada o el Leganés (amb tots els respectes per aquests equips), però hauran de veure per la tele les semifinals de la Champions o els Barça-Madrid… Si us plau, la idea de voler donar més avantatges als socis sense seient em sembla perfecte, però, al meu parer, aquest grup de socis es mereix molt més… parlant en “clau bàsquet” podríem anomenar-ho “l’abonament de les escombraries“.

Bona tarda i Força Barça!

Targeta vermella a Dani Alves

Dani Alves ha aparegut a les xarxes socials fent el “gamarús” cantant amb una perruca tot rient després de l’eliminació contra l’Atlètic de Madrid. Ridícul.

Dani Alves
Dani Alves, foto:  El Periodico

La seva trajectòria com a lateral dret del Barça ha estat totalment exitosa, però també se li pot atorgar el premi al despropòsit de la temporada. Alves ha de saber que milions de persones dimecres van anar a dormir “cabrejats” per l’eliminació i mal partit al Vicente Calderón. Gràcies a tots aquests seguidors ell és multimilionari i pot permetre’s el luxe, si vol, de jubilar-se quan es retiri del futbol. Sembla mentida que després de compartir vestidor amb jugadors com Iniesta, Xavi, Messi, Mascherano o Busquets, no hagi après a comportar-se i es dediqui a fer aquest “numeret”. Aquest no era el moment de fer “gracietes”. Això és com si un treballador d’una empresa, després d’una mala decisió comercial que hagi reportat una forta pèrdua, es posi una perruca i cantant digui “que no hay para tanto y que se tiene que ser feliz”… Es mereix una forta sanció per part del club. No té vint anys, ja és grandet el nen. Més respecte a l’afició a qui representa i a l’escut que porta.


hot or cold 728x90

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Setmana plena d’emocions

Comencem una setmana plena de partits importants, en futbol i en bàsquet.

L’agenda:

  • Dimarts 12 abril: Reial Madrid – Wolfsburg (Champions League)
  • Dimarts 12 abril: Fenerbahce – Reial Madrid (Eurolliga de bàsquet)
  • Dimecres 13 abril: Atlètic de Madrid – FC Barcelona (Champions League)
  • Dimecres 13 abril: Lokomotiv Kuban – FC Barcelona (Eurolliga de bàsquet)
  • Dijous 14 abril: Fenerbahce – Reial Madrid (Eurolliga de bàsquet)
  • Divendres 15 abril: Lokomotiv Kuban – FC Barcelona (Eurolliga de bàsquet)
  • Diumenge 17 abril: FC Barcelona – València (Lliga de futbol)

Si el Wolfsburg ens fes un favor per començar la setmana en bon peu…

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Posar Johan Cruyff al Camp Nou?

Des de la mort de l’holandès Johan Cruyff s’ha plantejat des del club la manera d’homenatjar la seva figura. Hi ha qui proposa una escultura, dedicar-hi la porta d’entrada número 14 i fins i tot hi ha la proposta sobre la taula de posar el nom de Johan Cruyff al Camp Nou.

Camp Nou
Camp Nou

Segons el meu parer en Johan per tot el què ha significat pel barcelonisme i per tot el seu llegat es mereix molt més que una porta a l’estadi. Crec però que no s’hauria de canviar el nom del camp. El Camp Nou és el Camp Nou i penso que no s’ha de personalitzar. Probablement cinc de les personalitats més importants dels més de cent anys d’història del club són Hans Gamper, Ladislao Kubala, Johan Cruyff, Josep Guardiola i Leo Messi. Gamper és la persona que funda el club a banda de ser un dels primers jugadors i també president. Kubala fou el millor jugador de l’època, líder del “Barça de les Cinc Copes”; va fer petit el camp de les Corts i va propulsar la construcció del Camp Nou per encabir els aficionats que el volien veure jugar; també va ser entrenador blaugrana. Johan Cruyff va aconseguir canviar la mentalitat del club i va ser l’entrenador de la “primera”. Es diu que amb Cruyff va començar tot. Josep Guardiola va guanyar com a jugador la primera Copa d’Europa i com entrenador dues Champions League. El joc del “tiki-taka” es va fer global. Finalment, Messi… no som prou conscients de “l’era Messi” que estem vivint. El millor jugador de tots els temps, llavor de grapats i grapats d’èxits.

Fet aquest plantejament, i tenint en compte que Gamper, Kubala i Cruyff ja no estan entre nosaltres, per què no homenatgem les seves figures eternes anomenant les graderies del Camp Nou amb els seus noms? Jo proposaria Gol Cruyff, Gol Kubala i Zona Gamper per referir-nos a “Gol Nord”, “Gol Sud” i “Zona Lateral”.

Si arriba el moment d’haver de posar publicitat al nom de l’estadi tipus “Camp Nou Nike” o “Camp Nou Emirates” no es pot partir d’un estadi personalitzat que pugui “enfrontar” el nom del personatge amb el patrocinador… tipus “Johan Cruyff Qatar”.

Força Barça!

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

En un momento dado… Johan Cruyff

en un momento dado…. Johan Cruyff…

Johan Cruyff ens ha deixat a l’edat de 68 anys a causa d’un càncer de pulmó. L’holandès ha estat una de les figures més importants i influents del barcelonisme de les darreres dècades i del futbol mundial.

Johan Cruyff
Johan Cruyff

L’any 1973 va fitxar pel Barça a l’edat de 26 any després d’haver aconseguit tres Copes d’Europa amb l’Ajax d’Àmsterdam. El club blaugrana es trobava en una època molt dolenta. No es guanyava la Lliga des de l’any 1960; 14 anys sense una Lliga. Cruyff aterrava a Barcelona provinent d’un país democràtic i lliure. Aquí encara ens trobàvem enmig d’una dictadura. Aquella temporada 1973-74 el Barça, encapçalat per l’holandès Johan Cruyff, va enlluernar i va aconseguir guanyar la Lliga amb un dels partits més destacats de la història: el 0 a 5 del Bernabeu. Johan Cruyff va ser nomenat millor jugador europeu. Com a jugador blaugrana no va aconseguir gaires èxits més tret de la Copa del Rei de l’any 1978.

La seva etapa com entrenador va ser molt més exitosa. Entre tots els títols aconseguits destaquen quatre Lligues, una Recopa d’Europa i la primera Copa d’Europa del Barça l’any 1992.

A banda dels seus èxits esportius, Johan Cruyff serà recordat com la figura que va canviar la mentalitat pessimista del club. Cruyff amb les seves frases mítiques, el seu optimisme i la manera com veia, no només el futbol, sinó la vida, va ser l’iniciador del canvi, l’iniciador del cicle victoriós etern que han anat seguint personatges com Rijkaard, Guardiola, Ronaldinho, Luis Enrique, Xavi, Iniesta, Messi,… Va ser l’home que, com a entrenador, va definir l’estil del rondo, de la possessió de la pilota i de l’atac. Frases com “és millor guanyar 5 a 4 que 1 a 0” o “gallina de piel” o “la millor manera de defensar és amb la possessió de la pilota” seran recordades. Cruyff va ser un dels ideòlegs de fer jugar el porter molt avançat per tal de poder tallar els contraatacs rivals. En una ocasió Andoni Zubizarreta li va dir “què passa si em marquen un gol des del mig del camp per la meva situació avançada?”, aleshores Cruyff li va respondre “doncs et gires i aplaudeixes”.  Jo el definiria com un geni, com el Ferran Adrià del futbol.

Johan Cruyff
Johan Cruyff, l’holandès volador

Evidentment no tota la trajectòria de Johan ha estat impecable. L’holandès també ha topat amb molts detractors que creuen que com a futbolista després del seu primer any es va adormir i en la seva darrera època d’entrenador va errar en múltiples fitxatges com els de Korneiev o Escaich per tal d’afavorir la titularitat del seu fill Jordi Cruyff.

Deixant de banda les opinions cruifistes o anti-cruifistes penso que estem d’acord en que la seva figura serà eternament recordada per grans moments i per haver estat l’origen d’un canvi de joc i de filosofia en la història del futbol. Crec que amb la perspectiva dels anys, el seu llegat s’idealitzarà molt més i serà etern. Un geni, una llegenda.

… en un momento dado… que descansis en pau.

Johan Cruyff
Johan Cruyff

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Rècord de penals fallats

El Barça de Luis Enrique és un equip que està fent miques tots els rècords; gols, assistències, partits sense perdre, títols… una llista inacabable d’èxits. Però entre tots els números positius trobem també un altre rècord, el rècord de penals fallats en una temporada. És curiós que els tres millors davanters del continent tinguin les pitjors estadístiques en el llançament de penals.

Dit això, preocupació zero. Tots els partits de la temporada en els quals s’ha fallat un penal, el partit ha acabat amb victòria del Barça. A més, el penal més important fins ara, el del primer partit de l’eliminatòria contra l’Arsenal, s’ha marcat. Per tant, que quedi com una anècdota aquest rècord i a seguir guanyant.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Intervenció en el Programa El Penalti

Ahir en el programa El Penalti de Radio Marca Barcelona vaig tornar a intervenir per comentar l’article “LA LLET DEL REIAL MADRID A EUROPA” publicat el dissabte dia 5 de Març. L’article analitza les Lligues de Campions guanyades pel Futbol Club Barcelona i les guanyades pel Reial Madrid i s’arriba a la conclusió que sempre que el Barça ha guanyat la Champions, també ha guanyat la Lliga. En canvi el Madrid no alça el trofeu de Lliga i l’orelluda en una mateixa temporada des de 1958. Bé, orelluda, orelluda no gaire la Copa d’Europa del 1958… més aviat un càntir…

Aquí teniu l’àudio de la intervenció:

Escoltar
Escoltar

Probablement també us pugui interessar la primera intervenció en el programa, el dia 26 de gener: PROGRAMA EL PENALTI DEL 26 DE GENER

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

La llet del Reial Madrid a Europa

En aquest article voldria analitzar les Copes d’Europa o Lligues de Campions guanyades per Barça i Madrid en els últims 40 anys, és a dir, deixant de banda les primeres copes d’Europa de la història guanyades pel Reial Madrid, les quals no tenen ni un 10 % del valor que les actuals. Aprofito per citar un post que vaig fer en referència a la importància que va tenir la primera copa d’Europa del Madrid, per qui el vulgui llegir: LA PRIMERA COPA D’EUROPA DE LA HISTÒRIA

Comencem per l’equip blaugrana: el Barça ha guanyat cinc Copes d’Europa.

La primera va ser la de la temporada 1991/92 amb la final jugada a l’estadi de Wembley. Aquell equip comptava amb els millors jugadors del continent com Laudrup, Hristo Stòitxkov o Ronald Koeman i l’entrenava el mític Johan Cruyff. Aquella temporada el Barça va demostrar ser el millor equip d’Europa guanyant també el Campionat de Lliga.

La segona “orelluda” es recordarà per la Final de París contra l’Arsenal de Thierry Henry. L’equip entrenat per Frank Rijkaard comptava amb jugadors de la talla de Ronaldinho, Deco, Iniesta, Xavi i Samuel Eto’o. Va ser l’any del naixement d’una nova estrella, un jove argentí anomenat Leo Messi. Aquella temporada el conjunt blaugrana va proclamar-se també campió de Lliga.

La tercera Lliga de Campions es va aconseguir a Roma l’any 2009 enfront el Manchester United de Cristiano Ronaldo. Pep Guardiola dirigia un equip històric amb Piqué, Víctor Valdés, Puyol, Iniesta, Xavi, Busquets, Henry, Messi i Eto’o, entre d’altres. El Barça es va convertir en l’admiració de tot el planeta gràcies al seu joc caracteritzat per la posició de la pilota. Aquesta tercera Lliga de Campions va venir lligada per un nou títol de Lliga.

La quarta Lliga de Campions del Club català va ser la de la temporada 2010/11. En aquella ocasió el Barça va derrotar a Wembley al Manchester United per tres gols a un. El “Pep team” tornava a proclamar-se campió d’Europa amb un equip liderat per Leo Messi. David Villa i Pedro eren els acompanyants de l’argentí a la davantera. Igualment aquell any es va aconseguir el títol de Lliga.

La darrera Lliga de Campions aconseguida pel Barça és la de la temporada passada, la 2014/15. Berlín es va rendir a l’excel·lència futbolística del trident format per Messi, Neymar i Luis Suárez i entrenat per Luis Enrique. El Barça era (i és) dominador del futbol mundial. Aquesta temporada també es va guanyar la Lliga.

Després d’aquest repàs del Barça, podem concloure que el club blaugrana sempre que ha guanyat la Lliga de Campions ho ha fet d’una manera dominadora, aclaparadora. Sempre ha unit el títol europeu amb el campionat de Lliga, és a dir, que no hi ha hagut dubte de qui ha estat el millor equip del continent i de l’estat espanyol.

Els títols de 2015
Els títols del Barça l’any 2015

Per altra banda, analitzant el Reial Madrid, les estadístiques són molt diferents. Veiem-ho:

El Madrid va guanyar la Lliga de Campions la temporada 1997/98. Aquella temporada a la Lliga els blancs van acabar quarts a onze punts del primer, el Futbol Club Barcelona.

La temporada 1999/2000 el Reial Madrid va aconseguir l’orelluda, però a la Lliga espanyola va fer el ridícul acabant en cinquena posició amb només 58 gols a favor i 48 en contra. Si no haguessin guanyat la Champions, haurien quedat fora de la competició la temporada següent.

Dues temporades més tard, la 2001/02 el Madrid va tornar a guanyar la Lliga de Campions. Però a la Lliga va quedar tercer amb deu partits perduts i nou d’empatats. Números d’equip mediocre.

I finalment, la temporada 2013/14 el Madrid va aconseguir la “décima” gràcies a un gol de Sergio Ramos a la final en temps de descompte. Aquella temporada els madridistes van acabar en tercera posició a la Lliga.

El Reial Madrid no ha guanyat Lliga i Copa d’Europa en una mateixa temporada des de l’any 1958… encara estàvem en època franquista. Per tant, es pot afirmar que el Madrid no ha tingut des de 1958 un equip dominador, més aviat ha tingut cops de sort que els ha permès guanyar una competició basada en eliminatòries quan a la Lliga mostraven resultats molt mediocres.

Finalment, després de tot l’anàlisi, esperem que aquesta temporada no tornin a tenir la llet de guanyar una competició en una temporada en la qual en el mes de febrer ja s’han quedat sense opcions a la Lliga i a la Copa.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Gracias Cristiano Ronaldo

CARTA ABIERTA A CRISTIANO RONALDO

Apreciado Cristiano Ronaldo:

En primer lugar tengo que reconocer que eres un jugador de futbol impresionante, con unas cualidades excepcionales. Tienes una gran fuerza física, vas muy bien de cabeza, eres muy rápido y tienes un chut muy potente. Has sido uno de los jugadores de futbol más importantes de la última década.

Sin embargo, dejando de lado las capacidades futbolísticas, eres un personaje egoísta, egocéntrico y muy individualista. Tu mismo te autodefines como “rico, guapo y el mejor jugador”. Cualidades estas que encajan perfectamente en un deporte de equipo. Es la mejor manera de encajar en un colectivo y que tus compañeros te respeten. Tus declaraciones después de la derrota en casa contra el Atlético de Madrid son de libro, una rajada que hace equipo: “si todos estuvieran a mi nivel, iríamos primeros”. Estas declaraciones hacia tus compañeros representan una falta de respeto descomunal, una falta de respeto hacia los que te tienen que pasar la pelota en los partidos, una falta de respeto también hacia tu afición. Pareces un delantero del Barça enviado para dinamitar el vestuario merengue.

Cristiano Ronaldo
Cristiano Ronaldo celebrant un gol; foto de Skysports

Por lo que hace referencia a tu época en el Madrid, tus números son excepcionales. Pocas estrellas blancas presentan un palmarés como el tuyo: una Liga en ocho años. Leo Messi por ejemplo, ha ganado el mismo número de Champions League, de Ligas y de Mundial de Clubs en el 2015 (un año) que tú en ocho. El Cristianismo vive a las órdenes del faraón Messi desde hace una década. Messipotamia tiene al Cristianismo oprimido.

Finalmente te aconsejo que sigas muchos años en el Real Madrid; eres el mejor jugador del Barça en el vestuario merengue: cobras una millonada, creas mucha tensión y conflicto en el vestuario y en la grada, no marcas en los partidos importantes y además presentas un palmarés muy blanco. Per molts anys amic!

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.