Posar Johan Cruyff al Camp Nou?

Des de la mort de l’holandès Johan Cruyff s’ha plantejat des del club la manera d’homenatjar la seva figura. Hi ha qui proposa una escultura, dedicar-hi la porta d’entrada número 14 i fins i tot hi ha la proposta sobre la taula de posar el nom de Johan Cruyff al Camp Nou.

Camp Nou
Camp Nou

Segons el meu parer en Johan per tot el què ha significat pel barcelonisme i per tot el seu llegat es mereix molt més que una porta a l’estadi. Crec però que no s’hauria de canviar el nom del camp. El Camp Nou és el Camp Nou i penso que no s’ha de personalitzar. Probablement cinc de les personalitats més importants dels més de cent anys d’història del club són Hans Gamper, Ladislao Kubala, Johan Cruyff, Josep Guardiola i Leo Messi. Gamper és la persona que funda el club a banda de ser un dels primers jugadors i també president. Kubala fou el millor jugador de l’època, líder del “Barça de les Cinc Copes”; va fer petit el camp de les Corts i va propulsar la construcció del Camp Nou per encabir els aficionats que el volien veure jugar; també va ser entrenador blaugrana. Johan Cruyff va aconseguir canviar la mentalitat del club i va ser l’entrenador de la “primera”. Es diu que amb Cruyff va començar tot. Josep Guardiola va guanyar com a jugador la primera Copa d’Europa i com entrenador dues Champions League. El joc del “tiki-taka” es va fer global. Finalment, Messi… no som prou conscients de “l’era Messi” que estem vivint. El millor jugador de tots els temps, llavor de grapats i grapats d’èxits.

Fet aquest plantejament, i tenint en compte que Gamper, Kubala i Cruyff ja no estan entre nosaltres, per què no homenatgem les seves figures eternes anomenant les graderies del Camp Nou amb els seus noms? Jo proposaria Gol Cruyff, Gol Kubala i Zona Gamper per referir-nos a “Gol Nord”, “Gol Sud” i “Zona Lateral”.

Si arriba el moment d’haver de posar publicitat al nom de l’estadi tipus “Camp Nou Nike” o “Camp Nou Emirates” no es pot partir d’un estadi personalitzat que pugui “enfrontar” el nom del personatge amb el patrocinador… tipus “Johan Cruyff Qatar”.

Força Barça!

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

En un momento dado… Johan Cruyff

en un momento dado…. Johan Cruyff…

Johan Cruyff ens ha deixat a l’edat de 68 anys a causa d’un càncer de pulmó. L’holandès ha estat una de les figures més importants i influents del barcelonisme de les darreres dècades i del futbol mundial.

Johan Cruyff
Johan Cruyff

L’any 1973 va fitxar pel Barça a l’edat de 26 any després d’haver aconseguit tres Copes d’Europa amb l’Ajax d’Àmsterdam. El club blaugrana es trobava en una època molt dolenta. No es guanyava la Lliga des de l’any 1960; 14 anys sense una Lliga. Cruyff aterrava a Barcelona provinent d’un país democràtic i lliure. Aquí encara ens trobàvem enmig d’una dictadura. Aquella temporada 1973-74 el Barça, encapçalat per l’holandès Johan Cruyff, va enlluernar i va aconseguir guanyar la Lliga amb un dels partits més destacats de la història: el 0 a 5 del Bernabeu. Johan Cruyff va ser nomenat millor jugador europeu. Com a jugador blaugrana no va aconseguir gaires èxits més tret de la Copa del Rei de l’any 1978.

La seva etapa com entrenador va ser molt més exitosa. Entre tots els títols aconseguits destaquen quatre Lligues, una Recopa d’Europa i la primera Copa d’Europa del Barça l’any 1992.

A banda dels seus èxits esportius, Johan Cruyff serà recordat com la figura que va canviar la mentalitat pessimista del club. Cruyff amb les seves frases mítiques, el seu optimisme i la manera com veia, no només el futbol, sinó la vida, va ser l’iniciador del canvi, l’iniciador del cicle victoriós etern que han anat seguint personatges com Rijkaard, Guardiola, Ronaldinho, Luis Enrique, Xavi, Iniesta, Messi,… Va ser l’home que, com a entrenador, va definir l’estil del rondo, de la possessió de la pilota i de l’atac. Frases com “és millor guanyar 5 a 4 que 1 a 0” o “gallina de piel” o “la millor manera de defensar és amb la possessió de la pilota” seran recordades. Cruyff va ser un dels ideòlegs de fer jugar el porter molt avançat per tal de poder tallar els contraatacs rivals. En una ocasió Andoni Zubizarreta li va dir “què passa si em marquen un gol des del mig del camp per la meva situació avançada?”, aleshores Cruyff li va respondre “doncs et gires i aplaudeixes”.  Jo el definiria com un geni, com el Ferran Adrià del futbol.

Johan Cruyff
Johan Cruyff, l’holandès volador

Evidentment no tota la trajectòria de Johan ha estat impecable. L’holandès també ha topat amb molts detractors que creuen que com a futbolista després del seu primer any es va adormir i en la seva darrera època d’entrenador va errar en múltiples fitxatges com els de Korneiev o Escaich per tal d’afavorir la titularitat del seu fill Jordi Cruyff.

Deixant de banda les opinions cruifistes o anti-cruifistes penso que estem d’acord en que la seva figura serà eternament recordada per grans moments i per haver estat l’origen d’un canvi de joc i de filosofia en la història del futbol. Crec que amb la perspectiva dels anys, el seu llegat s’idealitzarà molt més i serà etern. Un geni, una llegenda.

… en un momento dado… que descansis en pau.

Johan Cruyff
Johan Cruyff

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Parlem una mica del Barça de bàsquet

El Barça de bàsquet ha viscut en les dues últimes jornades de l’Eurolliga dues victòries històriques i increïbles. El primer d’aquests partits va ser el dia de Justin Doellman després d’aconseguir una proesa impressionant a la pròrroga anotant 5 punts en 4,5 segons i capgirant un partit que ja es donava per perdut. El segon partit va suposar derrotar l’etern rival al Palau Blaugrana en un partit anormal. Els blaugrana van guanyar el primer quart per 25 a 4, però els madridistes van capgirar el marcador 52 a 58 i finalment el Barça va aconseguir imposar-se per 72 a 65 amb una gran actuació del base Tomas Satoranski.

Palau Blaugrana
Palau Blaugrana

Aquestes dues victòries són molt importants per donar confiança a l’equip. El bàsquet és un esport on la part mental juga un paper clau. Un jugador amb confiança i fort mentalment pot presentar unes estadístiques molt més altes que no pas si es troba en un moment de falta de confiança. Per tant, aquestes victòries representen una gran injecció de moral.

Ara bé, no podem fer volar coloms. Crec que el Barça de bàsquet, tot i que ha guanyat al Reial Madrid en els tres darrers enfrontaments, és un equip qualitativament per sota dels blancs i també per sota del CSKA de Moscou. Serà molt difícil guanyar un títol aquesta temporada. Jugadors com per exemple el pivot Samuels no aporta res, no és un bon recanvi per Dorsey o Tomic. Samuels és un jugador amb unes estadístiques de tir lliures que fan plorar. Aquest fet condiciona el joc ja que cada vegada que rep la pilota sota cistella, els rivals li fan falta. El base Arroyo tampoc penso que sigui el jugador estrella que es preveia; els bases del Madrid, Llull i Rodríguez, li donen 100 voltes. Hem de confiar que Satoranski, Ribas, Doellman i Tomic amb el recolzament de Dorsey, Oleson, Navarro, Abrines i Peperoglou agafin la responsabilitat i aconsegueixin ser molt més regulars perquè aquest equip ens faci somiar en alçar algun títol enguany. Serà complicat… però de vegades aquesta injecció de confiança pot canviar el rendiment futur d’un conjunt.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Quarts de final contra l’Atlètic de Madrid

A continuació els emparellaments del sorteig de quarts de Final de la Lliga de Campions:

  • FC Barcelona – Atlètic de Madrid
  • Bayern de Munic – Benfica
  • Wolfsburf – Reial Madrid
  • Paris Saint Germain – Manchester City
Foto Diari Sport
Foto Diari Sport

Com sol ser habitual, al Barça li ha tocat una de les pedres del bombo i al Reial Madrid el rival més fàcil. Però bé, és igual, el Barça ha de jugar com fa darrerament i seguir guanyant. Els blaugrana són clars favorits.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

A quarts de final

FC Barcelona 3 – Arsenal 1

El Barça no va exhibir un joc espectacular, però en va tenir prou per tornar a derrotar l’equip d’Arsène Wegner per tres a un amb una destacada actuació del porter Marc André Ter Stegen i de “el jefecito” Mascherano. Els gols se’ls van repartir els tres davanters blaugrana, Neymar, Suárez i Messi. Va ser un partit sense patiment gràcies al zero a dos de l’anada, però passat per aigua i fred. No va parar de ploure. La pluja va ser el rival més complicat pels aficionats que van assistir a l’estadi.

Camp Nou
Camp Nou, partit de Champions League

Pel què fa referència al sorteig de quarts de final, els possibles rivals són els següents: PSG, Manchester City, Benfica, Reial Madrid, Atlètic de Madrid, Wolfsburg i Bayern de Munic.

A veure, quin és el rival que m’agradaria que ens toqués… jo vull el Reial Madrid, el Wolfsburg o el Benfica. Aquests dos últims són molt fàcils i el Reial Madrid seria espectacular. Ara mateix a dos partits contra els madridistes tenim tots els números de guanyar. El PSG i el City són dos rivals que cada any ens toquen, seria massa repetitiu. El Bayer de Munic el prefereixo més endavant i l’Atlètic de Madrid, pel seu estil, caràcter i forma és una pedra. Ara bé, crec que són els set rivals que el que no volen és el Barça. Sobretot d’aquest sorteig espero que el Madrid no li toqui ni el Wolfsburg ni el Benfica, si us plau!

La frase del dia, Arsène Wenger: “el Barça és un equip que converteix la vida corrent en art”.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Rècord de penals fallats

El Barça de Luis Enrique és un equip que està fent miques tots els rècords; gols, assistències, partits sense perdre, títols… una llista inacabable d’èxits. Però entre tots els números positius trobem també un altre rècord, el rècord de penals fallats en una temporada. És curiós que els tres millors davanters del continent tinguin les pitjors estadístiques en el llançament de penals.

Dit això, preocupació zero. Tots els partits de la temporada en els quals s’ha fallat un penal, el partit ha acabat amb victòria del Barça. A més, el penal més important fins ara, el del primer partit de l’eliminatòria contra l’Arsenal, s’ha marcat. Per tant, que quedi com una anècdota aquest rècord i a seguir guanyant.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Intervenció en el Programa El Penalti

Ahir en el programa El Penalti de Radio Marca Barcelona vaig tornar a intervenir per comentar l’article “LA LLET DEL REIAL MADRID A EUROPA” publicat el dissabte dia 5 de Març. L’article analitza les Lligues de Campions guanyades pel Futbol Club Barcelona i les guanyades pel Reial Madrid i s’arriba a la conclusió que sempre que el Barça ha guanyat la Champions, també ha guanyat la Lliga. En canvi el Madrid no alça el trofeu de Lliga i l’orelluda en una mateixa temporada des de 1958. Bé, orelluda, orelluda no gaire la Copa d’Europa del 1958… més aviat un càntir…

Aquí teniu l’àudio de la intervenció:

Escoltar
Escoltar

Probablement també us pugui interessar la primera intervenció en el programa, el dia 26 de gener: PROGRAMA EL PENALTI DEL 26 DE GENER

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

La llet del Reial Madrid a Europa

En aquest article voldria analitzar les Copes d’Europa o Lligues de Campions guanyades per Barça i Madrid en els últims 40 anys, és a dir, deixant de banda les primeres copes d’Europa de la història guanyades pel Reial Madrid, les quals no tenen ni un 10 % del valor que les actuals. Aprofito per citar un post que vaig fer en referència a la importància que va tenir la primera copa d’Europa del Madrid, per qui el vulgui llegir: LA PRIMERA COPA D’EUROPA DE LA HISTÒRIA

Comencem per l’equip blaugrana: el Barça ha guanyat cinc Copes d’Europa.

La primera va ser la de la temporada 1991/92 amb la final jugada a l’estadi de Wembley. Aquell equip comptava amb els millors jugadors del continent com Laudrup, Hristo Stòitxkov o Ronald Koeman i l’entrenava el mític Johan Cruyff. Aquella temporada el Barça va demostrar ser el millor equip d’Europa guanyant també el Campionat de Lliga.

La segona “orelluda” es recordarà per la Final de París contra l’Arsenal de Thierry Henry. L’equip entrenat per Frank Rijkaard comptava amb jugadors de la talla de Ronaldinho, Deco, Iniesta, Xavi i Samuel Eto’o. Va ser l’any del naixement d’una nova estrella, un jove argentí anomenat Leo Messi. Aquella temporada el conjunt blaugrana va proclamar-se també campió de Lliga.

La tercera Lliga de Campions es va aconseguir a Roma l’any 2009 enfront el Manchester United de Cristiano Ronaldo. Pep Guardiola dirigia un equip històric amb Piqué, Víctor Valdés, Puyol, Iniesta, Xavi, Busquets, Henry, Messi i Eto’o, entre d’altres. El Barça es va convertir en l’admiració de tot el planeta gràcies al seu joc caracteritzat per la posició de la pilota. Aquesta tercera Lliga de Campions va venir lligada per un nou títol de Lliga.

La quarta Lliga de Campions del Club català va ser la de la temporada 2010/11. En aquella ocasió el Barça va derrotar a Wembley al Manchester United per tres gols a un. El “Pep team” tornava a proclamar-se campió d’Europa amb un equip liderat per Leo Messi. David Villa i Pedro eren els acompanyants de l’argentí a la davantera. Igualment aquell any es va aconseguir el títol de Lliga.

La darrera Lliga de Campions aconseguida pel Barça és la de la temporada passada, la 2014/15. Berlín es va rendir a l’excel·lència futbolística del trident format per Messi, Neymar i Luis Suárez i entrenat per Luis Enrique. El Barça era (i és) dominador del futbol mundial. Aquesta temporada també es va guanyar la Lliga.

Després d’aquest repàs del Barça, podem concloure que el club blaugrana sempre que ha guanyat la Lliga de Campions ho ha fet d’una manera dominadora, aclaparadora. Sempre ha unit el títol europeu amb el campionat de Lliga, és a dir, que no hi ha hagut dubte de qui ha estat el millor equip del continent i de l’estat espanyol.

Els títols de 2015
Els títols del Barça l’any 2015

Per altra banda, analitzant el Reial Madrid, les estadístiques són molt diferents. Veiem-ho:

El Madrid va guanyar la Lliga de Campions la temporada 1997/98. Aquella temporada a la Lliga els blancs van acabar quarts a onze punts del primer, el Futbol Club Barcelona.

La temporada 1999/2000 el Reial Madrid va aconseguir l’orelluda, però a la Lliga espanyola va fer el ridícul acabant en cinquena posició amb només 58 gols a favor i 48 en contra. Si no haguessin guanyat la Champions, haurien quedat fora de la competició la temporada següent.

Dues temporades més tard, la 2001/02 el Madrid va tornar a guanyar la Lliga de Campions. Però a la Lliga va quedar tercer amb deu partits perduts i nou d’empatats. Números d’equip mediocre.

I finalment, la temporada 2013/14 el Madrid va aconseguir la “décima” gràcies a un gol de Sergio Ramos a la final en temps de descompte. Aquella temporada els madridistes van acabar en tercera posició a la Lliga.

El Reial Madrid no ha guanyat Lliga i Copa d’Europa en una mateixa temporada des de l’any 1958… encara estàvem en època franquista. Per tant, es pot afirmar que el Madrid no ha tingut des de 1958 un equip dominador, més aviat ha tingut cops de sort que els ha permès guanyar una competició basada en eliminatòries quan a la Lliga mostraven resultats molt mediocres.

Finalment, després de tot l’anàlisi, esperem que aquesta temporada no tornin a tenir la llet de guanyar una competició en una temporada en la qual en el mes de febrer ja s’han quedat sense opcions a la Lliga i a la Copa.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.