Au revoir Neymar

Neymar ha marxat del Barça a la francesa… mai millor dit… sense donar la cara expressant la seva decisió a tots els aficionats del club que l’han estat animant durant les darreres quatre temporades. Una carta que li ha escrit algú penjada a l’Instagram i au revoir!

Jo era dels que considero al jugador un crack de dibuixos animats, un espectacle dins del terreny de joc. Però realment no ens val la pena un “niñato” així. El que necessitem són jugadors com Suárez o Messi. I de fet… 222 milions no estan gens malament, sempre i quan se sàpiguen invertir correctament. Dit això, prou Neymar! Dediquem-nos a parlar dels fitxatges, de l’equip, del nou entrenador o del partit contra el Madrid de la Supercopa.

Centrant-me en les possibles incorporacions, un dels jugadors que personalment fitxaria és Griezmann. Penso que està adaptat a la Lliga espanyola, té gol i unes ganes de guanyar títols que a l’Atlètic de Madrid no pot assolir. Potser hem d’esperar una temporada, ja que la seva clàusula de rescissió actual és de bojos (200 milions), però de cara a l’any vinent em sembla un encert segur. I a part, és jove (26 anys).

Veurem què passa amb els fitxatges, però hem d’espavilar que ja s’acosta l’inici de la temporada. Força Barça!

Socis sense seient

Després d’uns quants mesos sense escriure cap post, avui em ve de gust parlar sobre els milers de socis del Barça que estan a la llista d’espera per obtenir un seient al Camp Nou. Crec que és important donar a conèixer el greuge comparatiu entre un soci amb seient i un sense seient.

En primer lloc, la quota anual de soci del club és la mateixa per a tots els socis, tinguin o no seient. Però clar, el que té seient, pot assistir a tots els partits al Camp Nou pagant una quota raonable. En canvi, el que no té seient paga les entrades a preu d’or, amb un petit descompte respecte al PVP de l’entrada. Un soci sense seient si compra tres o quatre entrades, haurà pagat el mateix que el que paga un soci amb seient durant tota la temporada. Això no està bé. S’hauria de buscar una solució per tal que els socis sense seient poguessin adquirir entrades a preus molt reduïts. O bé baixar-los la quota anual de soci de manera significativa.

Per altra banda, un soci sense seient si decideix apuntar-se a la llista d’espera de localitats, té per endavant un llarg túnel de més d’una dècada d’espera…

Finalment voldria fer referència a una nova acció que l’actual directiva oferirà als socis sense seient: “l’abonament Llista d’espera”. Aquest abonament permetrà als socis sense seient majors de 14 anys inscrits a la llista d’espera amb una antiguitat mínima de tres anys poder assistir a uns quants partits al Camp Nou a un preu d’abonament especial. Això està molt bé, per fi s’aconsegueix algun avantatge pels socis sense seient. Ara bé…. és totalment injust que aquest “abonament llista d’espera” exclogui els partits més importants de Lliga i els encreuaments de la Champions League… és a dir, que volen atraure a més aficionats a l’estadi (que paguen religiosament la quota de soci) però en partits de poca afluència d’espectadors… podran anar a veure el Granada o el Leganés (amb tots els respectes per aquests equips), però hauran de veure per la tele les semifinals de la Champions o els Barça-Madrid… Si us plau, la idea de voler donar més avantatges als socis sense seient em sembla perfecte, però, al meu parer, aquest grup de socis es mereix molt més… parlant en “clau bàsquet” podríem anomenar-ho “l’abonament de les escombraries“.

Bona tarda i Força Barça!

El problema de la porteria

Ter Stegen vs Claudio Bravo

Comencem la temporada amb una sèrie de joves jugadors nous que poden aportar un grau més alt de competitivitat a l’equip de Luis Enrique comparat amb la temporada passada. A part de les incorporacions o les sortides de jugadors puntals com Dani Alves, queda un important tema pendent de resoldre: la porteria.

Fa dues temporades Andoni Zubizarreta, aleshores director esportiu, va fitxar Marc-André Ter Stegen com a porter titular en substitució de Victor Valdés. A part, es va buscar un segon porter que oferís més garanties que Pinto i s’optà pel xilè Claudio Bravo.

Quan la temporada 2014-2015 estava a punt de començar, l’alemany Ter Stegen va caure lesionat. Aquest fet va suposar la titularitat del porter xilè en els primers partits de la temporada. La seva actuació va ser molt sòlida i convincent, fet que va fer decidir a l’entrenador una fórmula de repartició de minuts entre ambdós porters. Ter Stegen jugaria la Copa i la Lliga de Campions i Claudio Bravo, la competició de Lliga.

D’aquesta manera hem passat amb molt d’èxit les dues darreres temporades… però aquesta fórmula ha arribat al seu final. Ara els dos porters ja no accepten la repartició de minuts. Ara els dos porters es veuen capacitats i amb mèrits de jugar-ho tot. Aquest fet ha comportat un indissimulable malestar entre ells, una relació molt difícil de gestionar.

Crec que el Barça ha de prendre una decisió. O un porter o l’altre. No es pot gestionar un grup amb un problema a la porteria que tard o d’hora pot tenir conseqüències negatives per l’equip. Els dos porters han estat a un nivell excel·lent i els dos mereixen el lloc de titular, però Claudio Bravo té 33 anys i el Barça ha d’optar per l’alemany per la seva joventut. Segons el meu parer, s’ha de vendre el porter xilè. Malgrat que la seva clàusula de rescissió és de 40 milions d’euros, si algun club en paga 25, se l’ha de deixar marxar. En va costar 14; haurà estat un fitxatge rodó, tan en l’aspecte esportiu com en l’econòmic. Per 40 no el vendrem i la temporada vinent ens tocarà malvendre’l.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió del FC Barcelona

Final de temporada

La temporada 2015-2016 ha acabat amb un balanç de quatre títols per l’equip de Luis Enrique: Supercopa d’Europa, Mundial de Clubs, Copa del Rei i Lliga. Malgrat que el títol més important no s’hagi aconseguit, la temporada la podem qualificar amb un notable… un notable amb un punt d’amargor per la Champions guanyada per l’etern rival, el Reial Madrid.

El Reial Madrid en els darrers dos anys ha aconseguit un sol títol, la Champions League. Però aquesta Champions s’ha de contextualitzar. Els blancs no han jugat contra cap equip campió de Lliga en tota la Competició i han tingut un camí de roses en tots els encreuaments. Hi ha qui ho qualifica de sort… hi ha qui ho qualifica de “tongo”… A més, en una final que s’ho jugaven tot al blanc o negre (aconseguir el títol o dos anys en blanc) van estar de sort i van guanyar a la tanda de penals gràcies igualment a un gol en clar fora de joc. Sembla com si els hagués tocat la loteria en forma d’orelluda. La Lliga de Campions sembla una competició feta per ells, ja que els madridistes combinen a la perfecció la trilogia  “Sort – Sorteig- àrbitres”. En els últims 7 anys han guanyat el doble de Champions, dues, que Lligues, una.

Pel què fa al Barça, a la Champions li ha faltat la sort, els sortejos i les decisions arbitrals. Què hagués succeït si en lloc de l’Atlètic de Madrid ens hagués tocat el Wolfsburg? Bé, dit això també cal tenir present que aconseguir en una mateixa temporada la Lliga i la Copa d’Europa és un objectiu molt difícil d’assolir. El Barça ho ha aconseguit en les cinc ocasions que ha guanyat la Champions, en canvi el Madrid no ho aconsegueix des de 1958.

Tornant a l’àmbit blaugrana, un doblet (Lliga-Copa) seguit d’un triplet de la temporada passada demostren que el domini del futbol segueix sent barcelonista tot i que haurem d’aguantar “undécimas” per un tubo. Bon estiu!

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Campions de Lliga!!

Granada 0 – fc barcelona 3

i de nou… tornem a ser Campions de Lliga!! L’equip de Luis Enrique ha complert amb la feina, ha guanyat el partit i ha aconseguit repetir títol de Lliga. El Reial Madrid ha fet un rush final de temporada espectacular, guanyant els darrers 36 punts disputats, però el Barça ha sabut defensar amb molta consistència la gran diferència aconseguida en les primeres 25 jornades. El Barça és just campió. El Madrid, ha estat un difícil rival, però tal i com és habitual en els últims anys, ha acabat classificat per sota. Només una dada que ho diu tot: des de que Cristiano Ronaldo juga a l’equip madridista, els blancs han guanyat una Lliga de vuit, o el que és el mateix, el 12,5 % de Lligues… no hace falta decir nada más…

La setmana vinent el Barça juga la Final de la Copa del Rei amb l’objectiu de guanyar el doblet, un doblet que seria històric. Bé, de moment nosaltres ja tenim tres títols aquesta temporada, Lliga, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs… hem d’anar a pel quart títol.

Finalment, la temporada acabaria amb una espècie de triplet si el Madrid perd la final de la Lliga de Campions…

Bona celebració!

 

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

logotipo 4

A un pas del títol de Lliga

FC Barcelona 5 – RCD Espanyol 0

Després de la penúltima jornada de Lliga, el títol queda a un pas, a una victòria. El Reial Madrid segueix a roda i l’Atlètic de Madrid ja no té opcions arran de l’ensopegada contra el darrer classificat, el Llevant.

L’equip de Luis Enrique ha fet un molt bon partit davant l’Espanyol i ha aconseguit derrotar-lo per cinc gols a zero. Luis Suárez amb dos gols es converteix en el clar favorit per assolir el pitxitxi; ja en porta 37. Gran temporada del “killer” uruguaià.

L’Espanyol és un equip molt feble. Per ells guanyar al Barça és el premi més important de la temporada, i esperaven el moment per prendre la Lliga al màxim rival. Però surten del Camp Nou escaldats. Jo me n’alegro que sigui així, que els pericos prefereixin que guanyi la Lliga el Madrid que no pas el Barça. La majoria dels culers, jo m’incloc, prefereixen que baixi a segona l’Espanyol per davant de Las Palmas, el Gijón o el Getafe… tot i que el Getafe no és que sigui un club gaire simpàtic.

La situació a la Lliga és la següent: si el Barça guanya, és campió. Si el Madrid no guanya, el Barça és campió. El Reial Madrid, per guanyar la Lliga, està obligat a aconseguir els tres punts a Riazor i esperar que els blaugrana ensopeguin. Ho tenim de cara, estem a un pas del títol de Lliga. Força Barça!

Resultats de la Jornada:

  • FC Barcelona 5 – RCD Espanyol 0
  • Reial Madrid 3 – València 2
  • Llevant 2 – Atlètic de Madrid 1

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Final de la Champions madrilenya

Final Champions 2016
Final Champions 2016
ATLÈTIC DE MADRID – REIAL MADRID

Dos anys després de la Final de Lisboa del 2014,  es torna a repetir: Atlètic de Madrid – Reial Madrid. Esperem que enguany el resultat final sigui diferent.

L’Atlètic de Madrid, amb un joc molt sòlid i defensiu ha superat els equips més forts de la competició, el Barça i el Bayern de Munic, ambdós campions de les seves Lligues. El “Cholo” Simeone ha sabut impregnar la seva competitivitat als seus jugadors. En canvi el Reial Madrid ha tingut un camí de roses en tots els seus emparellaments. A vuitens de final la Roma, un equip que es troba en tercera posició a 14 punts de la Juventus. A quarts, el Wolfsburg… club que ocupa la desena posició a la Bundesliga a 43 punts del Bayern de Munic… I a semifinals, el Manchester City, tercer de  la Premier League a 10 punts del Leicester. Del Leicester, sí. Per cert, el Pep Guardiola tindrà una feinada de por a l’equip anglès; són una banda.

És una llàstima que el Barça no pugui ser a la Final. Però bé, tocarà animar l’Atlètic de Madrid. Ja va sent hora que el Madrid perdi una final de Copa d’Europa, fet que no succeeix des del 1981, ja fa 35 anys.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Pas de gegant per aconseguir el títol

Betis 0 – FC Barcelona 2

El Barça va saltar a la gespa del Benito Villamarín amb tota la pressió a sobre després de les victòries del Reial Madrid a Anoeta per zero a un i de l’Atlètic de Madrid a casa davant el Rayo Vallecano, també per la mínima.  S’havia de guanyar sí o sí. I no es va fallar.

La primera part va acabar sense gols, però a la segona l’equip de Luis Enrique es va mostrar molt superior a un Betis que jugava amb deu jugadors per la justa expulsió de Westermann. De fet els andalusos no van inquietar la porteria blaugrana en tot el partit… però ja se sap que el futbol de vegades és molt injust… Els gols de Rakitic i del pitxitxi Luis Suárez gràcies a una molt bona assistència de Leo Messi van matar el matx. A partir del 0 a 2  el Barça es va dedicar a controlar la pilota per tal que passessin els minuts. Victòria importantíssima. Pas de gegant per aconseguir el títol de Lliga.

Foto del Diari Sport
Foto del Diari Sport

A partir d’ara queda el següent:

  • FC Barcelona – RCD Espanyol (el derby)
  • Granada – FC Barcelona

Si el proper dissabte el Barça guanya contra l’Espanyol i es produeix una doble ensopegada del Reial Madrid i de l’Atlètic de Madrid, la Lliga ja tindrà campió. Tots els partits de les dues darreres jornades es jugaran a la mateixa hora.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Seguirem igual amb el bàsquet?

Palau Blaugrana
Palau Blaugrana; foto: Wikipèdia

El Barça de bàsquet va tornar a consumar un nou fracàs després de fer el ridícul en el cinquè i definitiu partit de la sèrie contra l’equip rus del Lokomotiv Kuban. Quan l’equip estava en una molt bona situació per guanyar, va fer un lamentable darrer quart anotant només cinc punts. Així no es pot guanyar.

Fa uns mesos, a la Copa del Rei, el Barça va caure eliminat al primer partit… i l’any passat, any en blanc sense arribar a la Final Four i perdent la sèrie contra el Reial Madrid per la via ràpida. Seguirem així? o ho intentem arreglar prenent decisions?

Crec que el primer que s’ha de fer és canviar l’entrenador. Xavi Pascual no enganxa i pren unes decisions difícils d’explicar: un dia Oleson té molt protagonisme i després el tenim uns quants partits desaparegut a la banqueta. Un dia Pau Ribas disposa de molts minuts en pista i després no es confia en ell. Ningú sap quin és el jugador que ha de prendre la responsabilitat. Es va fitxar un base de la NBA amb molta experiència, Arroyo, i… no serveix ni per repartir aigua en els temps morts. Samuels? … Steve Trumbo o Granville Waiters amb 50 anys li donen 40 voltes… Doellman apareix quan hi ha lluna plena… No s’ha encertat ni en els fitxatges, ni en la direcció tècnica. I.. em sap greu dir-ho, però la Lliga no la guanyarem…

Dit això, la temporada vinent, segons la meva opinió s’ha de decidir quin bloc de jugadors s’han de quedar. Jo em quedaria només amb Satoransky, Pau Ribas, Àlex  Abrines, Tomic i poca cosa més… potser Dorsey o Peperoglou… entenc que no se’n poden fitxar 10 o 11. Navarro ha estat, segurament, el millor jugador de la història de la secció, però ja ha arribat el moment de buscar un altre referent. A més, la seva fitxa és altíssima.  I, tal i com he mencionat anteriorment, aire fresc a la banqueta. Si fem quatre retocs i seguim amb el Xavi Pascual, l’any vinent hauré de tornar a escriure el mateix… podré fer un “talla-enganxa”. De fet, el 25 de juny del 2015 vaig escriure aquest article: http://www.blaugrana.cat/2015/06/25/analisi-del-barca-de-basquet/ … res ha canviat.

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.

Auto-Lliga: dos de cinc

L’equip de Luis Enrique després de dilapidar un grapat de punts de diferència respecte l’Atlètic de Madrid i Reial Madrid es va veure obligat a guanyar els cinc darrers partits del campionat de Lliga. Ja se n’han disputat dos i de moment amb l’objectiu aconseguit. Victòria 0 a 8 a La Corunya en partit entre setmana i 6 a 0 a casa davant l’Sporting de Gijón. 14 gols a favor i cap en contra.

El davanter Luis Suárez ha marcat 4 gols en cadascun d’aquests dos partits; dos pòkers consecutius que l’han portat a encapçalar la taula de màxim golejador per davant de Cristiano Ronaldo. Leo Messi també ha estat a un gran nivell en els dos partits; en canvi el brasiler Neymar no acaba d’estar fi darrerament.

Luis Suárez
Luis Suárez; foto: Diari Sport

Els dos equips perseguidors també estan resolent els seus enfrontaments amb tres punts, però els blaugrana no han de fixar-se en els resultats dels equips de Madrid. El Barça ha de guanyar els seus partits i prou, com si fos una “auto-Lliga”. Ara queda el següent:

  • Real Club Betis Balompié – FC Barcelona
  • FC Barclona – RCD Espanyol
  • Granada – FC BArcelona

Tenim tota la setmana per preparar bé el partit contra el Betis, ja que malauradament no juguem les semifinals de la Lliga de Campions. Què hi farem… Ja que parlem de la competició europea, a veure si el Manchester City ens alegra el dimarts aconseguint un bon resultat contra el Reial Madrid. Aniria molt bé, també per la Lliga, que el Madrid perdés clarament a Manchester i se li posés l’eliminatòria molt difícil. Realment prefereixo que els madridistes fallin a Europa que no pas en partit de Lliga, ja que la Lliga depèn exclusivament de nosaltres. Força Barça i… Força Manchester City!

Blaugrana.cat, el blog del Barça. Opinió blaugrana.